Cronologia d’un motí musical

1972.

Lenny Kaye, futur guitarrista de Patti Smith, utilitza l’expressió punk rock per referir-se a les bandes de garatge nord-americanes dels anys 60 en les notes del doble elapé recopilatori Nuggets. Original artyfacts from the first psychedelic era 1965-1968 , cosa que ja havia fet en alguna ocasió la revista Creem. Un punk era un delinqüent de pa sucat amb oli, una desferra juvenil, un pres del qual era fàcil abusar sexualment en l’argot carcerari.

6 de novembre de 1975.

Els Sex Pistols ofereixen el seu primer concert, a la Saint Martins School of Art, com a teloners de Bazooka Joe. L’actuació dura entre 10 i 20 minuts, segons les fonts, i la presencien de 20 a 40 persones, de nou segons les fonts. Stuart Goddard, membre de Bazooka Joe, queda tan impressionat per l’arrogant desastre dels Pistols que abandona el grup i es transforma en Adam Ant, el primer convers al caos de la banda representada per Malcolm McLaren.

Gener de 1976.

Apareix el primer número de la revista Punk, amb una il·lustració de Lou Reed a la portada. La publicació novaiorquesa va culminar la resignificació del terme punk en clau rockera i va ser l’altaveu de l’escena que s’estava forjant al club CBGB (Blondie, Ramones, Talking Heads, Television... ).

Abril de 1976.

Ramones publiquen el seu primer àlbum homònim, amb 14 cançons. La més curta dura 1 min 3 s i la més llarga, 2 min 35 s. El disc té un impacte enorme en el naixent punk, tant als Estats Units (sobretot a Califòrnia) com al Regne Unit.

20 de juliol de 1976.

Pete Shelley i Howard Devoto, de The Buzzcocks, contracten The Sex Pistols per a la seva segona actuació a Manchester. També actuen Slaughter and The Dogs i el grup de Shelley i Devoto. Les 400 entrades per al concert al Lesser Free Trade Hall s’esgoten. Entre els assistents hi ha futurs membres de Joy Division, The Fall i The Smiths, així com Tony Wilson i Alan McGee, fundadors més endavant dels segells Factory i Creation, respectivament.

20 i 21 de setembre de 1976.

El venerable 100 Club londinenc acull el primer festival punk del Regne Unit. La primera nit actuen els grups Subway Sect, Siouxsie & The Banshees (amb Sid Vicious a la bateria), The Clash i The Sex Pistols. La segona, les bandes The Stinky Toys (francesos), The Damned, The Vibrators i The Buzzcocks. No obstant, el primer festival punk d’Europa va tenir lloc a la localitat francesa de Mont-de-Marsan el 21 d’agost. Almenys, el seu nom era First European Punk Rock Festival. Només oferia una banda punk, The Damned. Però l’etiqueta començava a prosperar i més o menys permetia emparar outsiders del rock britànic dels 70 (Pink Fairies, Gorillas) i grups de pub rock (Tyla Gang, Eddie & The Hot Rods).

Octubre de 1976.

The Damned publica el senzill New rose a Stiff, un dels primers segells independents que proliferarien com bolets durant el punk i el postpunk.

1 de desembre de 1976.

L’aparició dels Sex Pistols al programa de televisió Today associa definitivament el grup amb l’escàndol. Bill Grundy, el presentador, tonteja amb Siouxsie Sioux, que acompanya la banda en qualitat de fan pionera. Steve Jones (guitarrista dels Pistols) li diu: "Imbècil. Vell brut". Grundy: "Segueix, soci, segueix... Digues alguna cosa escandalosa". Jones: "Brut bastard". Grundy: "Va, una altra vegada". Jones: "¡Cabró!" Grundy: "¡Quin noi tan llest!" Jones: "¡Quin pocavergonya!". La premsa es va acarnissar amb els Pistols i 16 de les 19 dates de la imminent gira britànica Anarchy in the UK, amb The Damned, Johnny Thunders & The Heartbreakers i The Clash, van ser cancel·lades pels promotors.

Febrer de 1977.

The Damned treu Damned Damned Damned Damned, el primer elapé del punk britànic. Els australians The Saints publiquen simultàniament l’atòmic llarga durada (I’m) stranded. Al llarg del 1977 publicaran els seus àlbums de debut The Clash, The Jam (el trio de Paul Weller també publicarà aquell any el seu segon treball), The Stranglers (un altre doblet), Ultravox! (i un altre doblet), The Sex Pistols, The Boys, Elvis Costello o Wire. Als EUA faran el mateix Suicide, Talking Heads, Television, Blondie, Dead Boys o Richard Hell & The Voidoids. A final d’any, el punk ja té múltiples cares: provocadora, irada, política, arty, experimental, pop..., i comencen a sorgir les expressions new wave i postpunk per referir-se, respectivament, a la canalització melòdica i l’exploració avantguardista de l’energia del punk.

27 de maig de 1977.

The Sex Pistols se sumen a les celebracions dels 25 anys de la reina Isabel II al tron amb el single God save the queen, publicat finalment per Virgin, la tercera discogràfica dels pupils de Malcolm McLaren. La primera estrofa diu: " Déu salvi la Reina / el règim feixista / que et va convertir en un imbècil / una bomba H en potència / Déu salvi la Reina / no és un ésser humà / no hi ha futur / en el somni d’Anglaterra ". Diverses ràdios, amb la BBC al capdavant, veten la cançó, i cadenes que venen discos rebutgen el senzill. Queden pocs dubtes que God save the queen no va arribar al número u en la llista oficial de vendes perquè el British Market Research Bureau no ho va voler i va manipular les xifres. Es va quedar en el número dos. El primer lloc va ser per a I don’t want to talk about it, de Rod Stewart.

Agost DE 1977.

Vibraciones, la revista musical més important d’Espanya, dedica la portada als Sex Pistols. En el número de desembre, amb foto de Rotten a la coberta, ho promet "absolutament tot sobre el punk rock".

4 de desembre de 1977.

Se celebra a l’Aliança del Poblenou, a Barcelona, el Festival Punk Rock, amb actuacions de Marxa, Peligro, Mortimer, Ramoncín & WC i la Banda Trapero del Río.

2 de febrer de 1979.

Sid Vicious, baixista dels Sex Pistols en reemplaçament de Glen Matlock, mor d’una sobredosi d’heroïna a Nova York als 21 anys. La seva nòvia, Nancy Spungen, havia mort apunyalada el 12 d’octubre.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Setembre DE 1980.

Els Dead Kennedys, de San Francisco, publiquen l’elapé Fresh fruit for rotten vegetables, preàmbul de l’escena hardcore nord-americana que portarà a l’extrem els postulats musicals del punk i l’actitud do it yourself. I de la qual sortirà en la dècada dels 90 un filó comercial liderat per Green Day.