Una sàtira anticapitalista amb un tal Elon Mask

No volia, afirma Marcos Prior (Hospitalet de Llobregat, 1975), centrar-se en Trump en el seu nou còmic en català, la sàtira anticapitalista Droga a la Lluna (Finestres), però hi apareix, això sí, sense citar-lo, però simbolitzant "la figura de qualsevol dictador o governant autoritari". És en una vinyeta que reprodueix una escena real: assegut al Despatx Oval (amb careta) consentint les excentricitats d’un multimilionari Elon Musk que al llibre el dibuixant anomenat Mask. Sí, qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. "Penso en els que hi ha darrere de Trump, J.D. Vance, Marco Rubio... No es tracta tan sols d’una única illa podrida. Si ell desaparegués, no passaria res, perquè les arrels del capitalisme actual i del que està passant ara es remunten als anys 80, amb [Ronald] Reagan i [Margaret] Thatcher, i amb Joan Pau II, que és un dels papes més conservadors", assenyala el també autor de títols com Necrópolis o La noche polar (Astiberri).

No en va el llibre adquireix un format horitzontal de noticiari televisiu futurista en el qual els presentadors porten caretes d’aquests i altres líders, també d’una presidenta madrilenya clavadeta Isabel Díaz Ayuso. "Jugo a subvertir el gènere i la racialització. Una dona porta la màscara de l’expresident dels EUA, i un home de color, la de l’ex primera ministra britànica. També els activistes contra l’establishment porten màscares per protegir la seva identitat", explica. La sàtira arriba a les notícies, "que en realitat ja no són tals, sinó banalitats o pur entreteniment i fetes perquè hi cliquis. És una crítica als mitjans de comunicació que es converteixen en altaveus de la ultradreta".

Prior imagina un món potser no tan futurista en què el seu Mask posa el focus en la droga que s’ha trobat a la Lluna i busca entre els més poderosos del planeta com finançar el seu projecte d’explotació del satèl·lit. L’empresari protagonitza al llibre una de les escenes icòniques del món del cine, la de Charles Chaplin emulant Hitler, ballant amb el globus terraqüi a El gran dictador. "És un dels meus homenatges, ho vaig fer pel pur plaer de dibuixar-lo, com el del 2001, una odissea de l’espai [amb l’Homo sapiens utilitzant un os com a arma]", admet. La sàtira s’acarnissa amb el tecnofeudalisme. "És un feudalisme a través de la tecnologia. Els antics senyors feudals avui són els que dirigeixen les tecnològiques de Silicon Valley, magnats dels quals Trump ha rebut molts diners", denuncia.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Optimisme i pessimisme

No creu Prior que l’escenari que planteja sigui apocalíptic. "Potser l’Apocalipsi ja és aquí, en la nostra societat. Hi ha èpoques i paisatges que ja han sigut apocalíptics: l’Holocaust, el Congo belga, Hiroshima, Gaza... només que no ho veiem fins que ho tenim a sobre. Només cal veure el que està passant. Hi ha gent que es mou i és optimista i això és més difícil que ser pessimista. La realitat et dona la raó si ets pessimista", lamenta. Droga la Lluna, admet, "és pessimista fins que al final s’obre una escletxa d’esperança i faig un homenatge a l’activisme".