A l’infern amb l’espasa de Jaume I

Gairebé per aclamació popular, esperonat per l’èxit de vendes i els crits de joia d’uns lectors que li demanaven més, Jaume Clotet (Barcelona, 1974) va convertir en trilogia la intriga històrica d’alè demoníac de La Germandat de l’Àngel Caigut i va obrir una porta (metafòrica, és clar) a l’infern que ara clausura amb L’espasa del rei (Columna; Destino, en castellà). Final de cicle i, de moment, comiat i tancament per a la parella formada pel monjo de Montserrat Bernat Balaguer i l’agent del Grup Operatiu d’Investigacions Singulars dels Mossos Berta Bosch, protagonistes d’una saga amb la qual el periodista i escriptor pretén reivindicar la mitologia catalana i tot el seu ric inventari de llegendes medievals.

"En altres països parlen molt més dels seus propis elements fantàstics, bíblics o llegendaris. Aquí, en canvi, això gairebé no es fa", apunta Clotet, embarcat en un thriller històric nostrat amb arrels al segle XIII i excursions a París, Roma, Terra Santa, Montserrat, Perpinyà, Barcelona i el Pallars. "Són els escenaris que vull explicar. Una de les coses que més m’agrada de la trilogia, almenys pel que fa als dos primers llibres, és quan se m’acosta gent que no sabien que existia un lloc com el Miracle del Solsonès", assenyala.

El cas més extrem, també el més divertit, és el de Lavern, un municipi del Penedès en què Clotet va trobar una de les 30 portes a l’infern que hi ha a Catalunya. "En La calavera de l’apòstol em vaig inventar que s’obria el 28 de desembre, i l’any passat em van trucar per fer un acte i parlar de la novel·la aquell dia. Quan em van convocar, vaig pensar: ‘És diumenge i a més és el dia dels Innocents. Vindré, però espero que no sigui una broma’. I no ho va ser: era ple de gent", recorda. "Volien repetir-ho cada 28 de desembre", afegeix, francament sorprès.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

Excalibur a la catalana

Com en La Germandat de l’Àngel Caigut, premi Josep Pla del 2024, i La calavera de l’apòstol, la seva continuació del 2025, bona part de la trama gira al voltant del captiveri de Satanàs a Montserrat i de la sempiterna lluita entre el bé i el mal, però l’element catalitzador d’aquesta tercera novel·la és l’espasa Vilardella, un acer ancestral i llegendari que va passar per mans de Jaume I i que en l’imaginari català equival a l’Excalibur de les llegendes artúriques. Una "espasa de virtut" que, segons la creença medieval, "concedia a qui la portava el poder de no perdre en combat". "Les normes dels duels entre cavallers prohibien utilitzar una espasa de virtut, perquè equivalia a fer trampes", diu Clotet. En el llibre, l’estoc també té l’inoportú superpoder, un contratemps de no res, d’alliberar Satanàs. El seu infern, per cert, s’assembla bastant a un bar de nom afrancesat i calculada penombra del carrer València de Barcelona. "Si els dimonis existeixen, probablement tindran gustos semblants als nostres", ironitza el novel·lista.