Els museus de Barcelona viuen una onada de relleus en la direcció

Alguna cosa es mou als despatxos de les principals institucions culturals barcelonines i catalanes. En pocs dies, gairebé com en una coreografia involuntàriament sincronitzada, s’han anunciat relleus més o menys esperats, abandonaments sorprenents i concursos modificats sobre la marxa per poder cobrir places amb sous de sis xifres. Un canvi de guàrdia gairebé sense precedents en museus, teatres i equipaments culturals al qual se suma el molt simbòlic relleu al capdavant del Sónar, el festival marca Barcelona per excel·lència, després de més de tres dècades en mans d’Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero.

L’any va començar amb la silenciosa sortida, res a veure amb la seva arribada, de Manuel Borja-Villel del tauler cultural barceloní. Fitxat el 2023 per la Generalitat com a assessor especial de difícil encaix, l’exdirector del Macba i el Reina Sofia va impulsar un programa per repensar el paper dels museus al segle XXI, el plat estrella del qual, l’exposició Fabular paisatges, va reunir poc més de 20.000 persones. Sense comunicació pública ni cap valoració per exposar els resultats, Borja-Villel va finalitzar el seu contracte al desembre, dos mesos abans del previst, i la seva figura difícilment tindrà continuïtat en l’òrbita museística catalana.

Un cas excepcional que, no obstant, ajusta el to d’un any marcat per moviments majors en grans tòtems com el Macba, la Fundació Miró, el TNC o el Museu Picasso de Barcelona. En la majoria de casos, el relleu ve donat per l’esgotament del mandat i la convocatòria de noves places, però la polèmica també s’ha colat en la fotografia en un parell d’ocasions. La més cridanera, sens dubte, és la del Museu del Disseny, el post de comandament de la qual estava vacant des de l’abril de 2025, quan el llavors director José Luis de Vicente va dimitir per crítiques al seu projecte i el que es va entendre des del sector com un intent per "desmantellar" l’exposició permanent del centre.

De Vicente, elegit per concurs el 2023, va anunciar la seva marxa per emprendre "nous reptes professionals" i l’ICUB va obrir una nova licitació per cobrir la plaça contra la qual es van revoltar associacions d’artistes i de professionals de la museologia. Les bases, van denunciar llavors, deixaven massa marge per a l’arbitrarietat. Amb tot, el procés va continuar sense sobresalts i aquesta mateixa setmana s’ha anunciat el nomenament del gestor cultural i exdirector d’Hangar, Lluís Nacenta, com a nou director de l’equipament municipal.

Van sobresaltats aquests dies també al Macba per la marxa d’Elvira Dyangani Ose, directora del museu des del 2021, que deixarà el càrrec a l’abril, mesos abans que finalitzi el seu mandat. La historiadora de l’art, primera directora dona del centre barceloní, ja va manifestar la intenció de no renovar en el càrrec ni optar a un segon mandat, però el seu fitxatge com a directora artística de la segona Biennal d’Abu Dhabi ha precipitat la seva sortida. En un primer moment, i a través de les xarxes socials, Dyangani Ose va manifestar la intenció de compatibilitzar els dos càrrecs fins a l’estiu, però la Comissió Delegada del Consorcio Macba va concloure a principis de setmana que la direcció del museu requereix dedicació exclusiva i va pactar amb la cordovesa una sortida "ordenada" a l’abril, quan es clausuri l’exposició Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica, epicentre de les celebracions del 30è aniversari del museu.

En plena celebració

Un altre aniversari, els 50 anys de la Fundació Miró, també s’ha vist sorprès per l’inesperat anunci de la sortida de Marko Daniel, director de l’equipament des del 2018 i que el gener passat va firmar la renovació del seu tercer mandat. Fonts pròximes a la institució refereixen certa tensió i pugna competencial entre la direcció de Daniel i la gerència del centre després de l’arribada de Marga Sala el 2024. En el seu comunicat, la Fundació Miró es va limitar a celebrar l’impuls que l’alemany ha donat a la institució ("ha aprofundit en el seu model de gestió, ha ampliat la seva presència internacional i ha reforçat el seu vincle amb els públics de Catalunya i del món", va resumir) i va anunciar un procés de selecció de la nova direcció per a les pròximes setmanes.

Si existís una cosa semblant a un Infojobs d’alta direcció d’equipaments culturals, segur que ara mateix estaria traient fum, ja que a les baixes més o menys imminents s’hi han de sumar les de Valentí Roma, que al maig deixarà la direcció de la Virreina després de vuit anys al capdavant del centre d’imatge de Barcelona; i Carme Portaceli, directora sortint del Teatre Nacional de Catalunya, que, després de quatre anys ocupant el càrrec, no preveu tornar-s’hi a presentar.

El cas del TNC és especialment cridaner, ja que, després que es publiqués al gener la convocatòria pública per a l’elecció d’una nova direcció artística, aquesta mateixa setmana s’ha ampliat el termini per presentar candidatures i, més important encara, s’han modificat les bases perquè els candidats acreditin "una titulació superior i/o formació acadèmica equivalent relacionada amb les arts escèniques i/o experiència artística". Al redactat original, els requisits per complir eren la formació i l’experiència, i malgrat que la rectificació es justifica per "haver-se detectat un error en la redacció", aquest canvi tan precipitat ha despertat no poques suspicàcies en el sector.

Notícies relacionades

Sarandon i el costat correcte de la història

La Ludwig Band treu suc a la xafarderia

Més plàcid ha sigut el relleu que s’ha viscut al Museu Picasso: surt Emmanuel Guigon, director durant l’última dècada, i entra Rosario Peiró Carrasco, fins a la data responsable de l’Àrea de Col·leccions del Reina Sofia. La valenciana, que assumirà el càrrec al maig, assumeix el repte de "consolidar Barcelona com un centre internacional d’estudis picassians". Guigon, per la seva banda, deixa el museu després de reforçar la seva projecció internacional, augmentar el públic local i consolidar un programa expositiu d’alt nivell.

Un altre centre municipal, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, també ha estrenat l’any amb nova direcció: Isabel Graupera Gargallo, llicenciada en Història de l’Art i Antropologia Social i Cultura.