10 gales per a la història dels Goya

2000. L’aniversari del príncep Felip

L’Auditori, Barcelona. Per acció o omissió, Pedro Almodóvar ha sigut un protagonista recurrent de les cerimònies d’entrega dels Goya. La seva aparició més recordada va arribar en la primera (i, fins a aquest pròxim dissabte, única) edició que va tenir Barcelona com a seu, quan el cineasta manxec, eufòric per la bona ratxa de Todo sobre mi madre, es va dirigir al llavors príncep Felip (una presència poc habitual en les soirées d’aquest tipus) per felicitar-lo pel seu 32è aniversari i cantar-li, amb la complicitat de tot l’auditori, el Cumpleaños feliz. El momentàs va salvar una gala que anava a la deriva des que la presentadora, Antonia San Juan, va saber que no guanyava el Goya al qual aspirava per... Todo sobre mi madre.

2012. El rap que es va marcar Antonio Resines

Palau Municipal de Congressos, Madrid. Amb el canvi de president de l’Acadèmia va arribar un canvi en el discurs. "Internet no forma part de l’activitat econòmica del cine", va afirmar Enrique González Macho el mateix any en què Netflix desembarcava a Europa. La gala, no obstant, serà sempre recordada per un número musical en què El Langui i quatre actors vestits amb esmòquing havien de rapejar uns versos sobre els premis. Quan va arribar el torn d’Antonio Resines, va néixer el mite. "Una pena coledod unnodedo ujood trendecade nunoome kendesanda medocome...", va balbucejar el perdudíssim actor, incapaç de recordar el text i amb un flow tan deficient que, al seu costat, Juan Diego semblava Notorious B.I.G.

2025. Un empat de premi inaudit

Palau de Congressos, Granada. Per primera vegada en els 39 anys d’història dels Goya, dues pel·lícules van compartir el premi principal. El 47, de Marcel Barrena, i La infiltrada, d’Arantxa Echevarría, van empatar en nombre de vots en la categoria de millor pel·lícula. Ex aequo. La insòlita situació va provocar uns instants de desgavell sobre l’escenari, ja que Belén Rueda, l’actriu encarregada de llegir el nom del guanyador, no va advertir que hi havia dues targetes dins del sobre i al principi va donar només el triomf d’El 47. Quan l’assumpte inicial es va aclarir, algú es va adonar que no hi havia trofeus per als dos vencedors. "Almenys que ens donin un clauer, que el premi se l’han quedat ells", va reclamar Echevarría.

2021. Discursos des de casa

Teatro Soho, Màlaga. La gala del confinament va ser accidentada ja des del moment de l’anunci de les nominacions, que es va veure ajornat per culpa de la borrasca Filomena. El dia de l’entrega dels premis, a causa de les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de covid, només 40 persones van assistir a la cerimònia, mentre 140, inclosos la majoria dels nominats, es mantenien connectades telemàticament des de casa seva. El malagueny Antonio Banderas, director i copresentador de la gala, va servir-se d’agenda i va aconseguir que una plèiade d’estrelles internacionals, de Tom Cruise i Charlize Theron a Robert De Niro i Barbra Streisand, enviessin missatges de suport al cine espanyol. Glamur per via Zoom.

1987. El triomfador de la nit, al llit

Teatro Lope de Vega de Madrid. Va ser la primera edició dels premis del cine espanyol, i només per això ja mereix un lloc destacat en la història. Amb els reis Joan Carles i Sofia com a convidats d’honor, la gala va deixar fixada la que seria la durada estàndard de les cerimònies en tots aquests anys: tres hores i mitja. Segons va revelar un directiu de l’Acadèmia de Cine, alguns nominats es van negar a assistir-hi si no se’ls garantia per endavant que tindrien premi. Tampoc hi va acudir Fernando Fernán Gómez, que va preferir sopar aviat i anar-se’n al llit. L’endemà es va assabentar que havia guanyat els premis a millor pel·lícula, millor director i millor guió per El viaje a ninguna parte i el de millor actor per Mambrú se fue a la guerra.

1998. Les mans blanques de Borau

Palau Municipal de Congressos, Madrid. La gala dels Goya es va convertir aquí per primera vegada en altaveu d’un discurs polític. L’assassinat del regidor sevillà del PP Alberto Jiménez-Becerril i la seva dona en mans de la banda terrorista ETA va fer que el president de l’Acadèmia, José Luis Borau, es pintés les mans de blanc i les aixeques en un gest de rebuig de la violència que va ser secundat pels assistents. "Crec representar els sentiments de bona part del cine espanyol a l’expressar el nostre profund convenciment que ningú, mai, mai, en cap circumstància, sota cap creença o ideologia, pot matar un home", va afirmar Borau en un discurs que va eclipsar el palmarès encapçalat per La buena estrella.

2011. El desafiament d’internet

Teatro Real, Madrid. La festa dels 25 anys dels Goya ja s’havia posat tensa molt abans que el temerari Jimmy Jump saltés a l’escenari a fer el ganso durant l’entrega del premi al millor actor. El motiu, el discurs del president de l’Acadèmia, Álex de la Iglesia, que pocs dies abans havia anunciat la seva intenció de deixar el càrrec pel seu desacord amb la llei antipirateria impulsada per la ministra Ángeles González-Sinde. "No tenim por d’internet. Internet és la salvació del nostre cine", va proclamar De la Iglesia, que va demostrar bastanta més lucidesa que els seus detractors i es va guanyar l’aplaudiment dels activistes que, convocats per Anonymous, es manifestaven a les portes del teatre.

2003. La nit del ‘no a la guerra’

Palau Municipal de Congressos, Madrid. Probablement, la gala més controvertida de les que s’han celebrat fins ara. L’Acadèmia va encarregar la direcció i presentació de la cerimònia al grup teatral Animalario, encapçalat per Alberto San Juan i Willy Toledo, que en aquell moment preparaven l’estrena d’una obra satírica centrada en el casament de la filla del president José María Aznar. El suport d’aquest a la invasió militar de l’Iraq va mobilitzar bona part del cine espanyol, que va convertir la gala d’entrega de premis en un acalorat acte de rebuig de la imminent guerra, amb discursos, samarretes i adhesius al·lusius. Des del pati de butaques, la ministra Pilar del Castillo posava cara de circumstàncies. El PP mai ho va perdonar.

2013. El cine, davantles retallades

Auditori Príncep Felip, Madrid. En un context de crisi econòmica i polítiques d’austeritat, la Unió d’Actors va fer una crida per recuperar l’esperit del 2003 i canviar l’eslògan del no a la guerra pel del no a les retallades. Però aquesta vegada no va comptar amb la complicitat de l’Acadèmia, que va fer el possible per rebaixar el to reivindicatiu de la festa. Tot i així, aquella nit van abundar sobre l’escenari els discursos en defensa de l’educació i la sanitat públiques i del dret a un habitatge digne. El més punyent de tots va ser el que va pronunciar l’actriu Candela Peña després de guanyar el Goya a la millor actriu de repartiment: "Feia tres anys que no treballava. En aquest temps he vist morir el meu pare en un hospital públic on no hi havia mantes ni aigua...".

2019. Em quedo amb Rosalía

Palau de Congressos, Sevilla. Poc després de publicar El mal querer i just abans d’iniciar l’enlairament internacional, Rosalía va regalar una de les actuacions musicals més memorables de la història dels premis al convertir la balada quinqui Me quedo contigo de Los Chunguitos (inclosa en la banda sonora de la pel·lícula Deprisa, deprisa) en un horripilant himne litúrgic amb la col·laboració del Cor Jove de l’Orfeó Català. "Semblava gòspel", van comentar dies després els germans Salazar. Ni tan sols el molt emocionant discurs de Jesús Vidal, elegit millor actor revelació per Campeones, va poder rivalitzar en el rànquing de grans moments amb el que va fer la cantant de Sant Esteve Sesrovires.

Els premis Goya arriben a la seva 40a edició. Una xifra que, com acostuma a passar amb els números rodons, convida a fer la mirada enrere i seleccionar alguns moments irrepetibles. En la història dels guardons del cine espanyol hi ha on triar: discursos controvertits o psicodèlics, aparicions inesperades, acudits brillants i no tant, premis inexplicables, números musicals extraordinaris (per a bé o per a mal), errors de "terra, empassa’m" i banys de glamur. Una combinació de luxe i misèria que, d’altra banda, constitueix un retrat bastant precís del sector.

Notícies relacionades

Agnès Marquès recull el Premi Ramon Llull

Els Enderrock premien 9 figures que són patrimoni

Dissabte, la festa es trasllada a Barcelona. Han passat 26 anys des de la primera i última vegada en què els Goya van visitar la capital catalana. Va ser aquella una nit marcada pel triomf de Todo sobre mi madre i per la sorpresa del drama Solas, però si alguna cosa es recorda d’aquesta vetllada és el moment en què els convidats que omplien l’Auditori, atiats per Pedro Almodóvar, van cantar a cor el Cumpleaños feliz a l’aleshores príncep Felip, que just estrenava els 32 anys.

Ni l’ara Rei ni el cineasta manxec seran dissabte a l’Auditori del Fòrum, així que hauran de ser d’altres els que s’ocupin de regalar-nos algun momentàs perquè la cerimònia de la 40a edició dels Goya continuï vivint en el record. Mentrestant, repassem una desena de gales que, més enllà del palmarès, han quedat fixades en la memòria del cine espanyol per una raó o una altra.