Sabine Devieilhe i Jakub Józef Orliński, pur or barroc al Palau

L’orquestra Il Pomo d’Oro, liderada des del clau per Francesco Corti, va treure múscul amb una versió transparent, contrastada i carregada de sentit, gairebé íntegra i amb uns solistes instrumentals acompanyant les àries d’autèntic luxe, per donar total seguretat a aquest fantàstic planter de cantants.

Avalava la interpretació un duo d’or: el debut barceloní de la soprano Sabine Devieilhe com a Cleopatra i la tornada del contratenor Jakub Józef Orliński en el paper de Cesare. La cantant francesa es va erigir com un autèntic animal d’escena, amb una tècnica impressionant, virtuosisme extraordinari, bellesa vocal inusual i gran expressivitat. El seu domini de l’estil, de la coloratura i de l’ornament li va permetre usar-ho ple de sentit dramàtic, aplicant dolençosos pianíssimos i temeraris forte, amb complexes variacions en els da capo i control total en l’emissió i en el fiato que van deixar el públic extasiat. El seu «Da tempeste» tot virtuosisme; el seu «V’adoro, pupille...» inoblidable; el seu «Piangerò la sorte mia» pura màgia.

Notícies relacionades

Quan el cantant parla en anglès en el concert

Ian de la Rosa, director de cinema: «Cal dir-ho més: ser trans és realment meravellós»

Orliński, conegut del públic del Palau, va tornar a aplicar-se amb un cant mesurat al mil·límetre, amb els efectismes precisos, ara amb un centre una mica més sord i opac, però exhibint poder, esperit dramàtic i un gran poder comunicatiu. L’Orliński més brillant va aparèixer, per exemple, en un «Va tacito i nascosto...» juntament amb un corno di caccia prodigiós.

Els van secundar especialistes en el gènere, com l’esplèndid baix Alex Rosen com un Achilla modèlic; l’aplaudit Sesto de Rebecca Leggett, una mezzosoprano potser una mica light de timbre en els recitatius, però no en les àries; l’excel·lent Cornelia de Beth Taylor, rotunda, expressiva, de veu profunda i excel·lent maneig dels reguladors; el Tolomeo guerrer de Iuri Minenko, contratenor de veu bonica i ben controlada, amb un agut, gegant; el correcte Niereno de Rémy Brès-Feuillet, i el ben timbrat Curio del baríton Marco Saccardin.