El Santa Eulàlia de Roger Bastida habita el passeig de Gràcia

‘Passeig de Gràcia. Història d’una família’, centrada en "les esplendors i misèries" del carrer, guanya la quarta edició del premi de Comanegra i Àfora Focus Edicions.

El Santa Eulàlia de Roger Bastida habita el passeig de Gràcia
4
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Roger Bastida (Hospitalet de Llobregat, 1990) és el guanyador de la quarta edició del premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb Passeig de Gràcia. Història d’una família. El guardó, convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions, té una dotació de 25.000 euros. El jurat, format per Francesco Ardolino, Alba Cayón, Jordi González, Enric H. March i Laura Tejada, va remarcar "l’audàcia de centrar l’obra en una zona tan emblemàtica i tan estudiada de Barcelona i tenir la capacitat de donar com a resultat una obra de gran vigor narratiu que alhora és historiogràficament valuosa".Roger Bastida (l’Hospitalet de Llobregat, 1990) és el guanyador de la quarta edició del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona amb ‘Passeig de Gràcia. Història d’una família’. El guardó està convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i té una dotació econòmica de 25.000 euros. El jurat, format per Francesco Ardolino, Alba Cayón, Jordi González, Enric H. March i Laura Tejada, va remarcar "l’audàcia de centrar l’obra en una zona tan emblemàtica i tan estudiada de Barcelona i tenir la capacitat de donar com a resultat una obra de gran vigor narratiu que alhora és historiográficamente valuosa".

Malgrat el subtítol Història d’una família, Passeig de Gràcia recorre les històries de tres famílies al llarg de més de 200 anys, unides pel passeig de Gràcia: una de noble, una de burgesa i una d’obrera del sector servei domèstic. El nucli narratiu es concentra entre 1854 i 1952, de la demolició de les muralles de Barcelona al final del racionament de la postguerra. L’epíleg projecta la novel·la a la crisi de la vivenda actual. "No és una novel·la històrica clàssica perquè en tot moment està connectada amb el present –va dir Bastida en la presentació del premi, ahir–. La veu narrativa pretén ser absolutament contemporània. Alhora, he lluitat perquè els personatges i les seves accions no es veiessin contaminats per la meva ideologia".Malgrat el subtítol ‘Història d’una família’, ‘Passeig de Gràcia’ recorre i entrellaça les històries de tres famílies al llarg de més de 200 anys. Unides pel passeig de Gràcia. Una família noble, una família burgesa i una família obrera, sector servei domèstic. El nucli narratiu, no obstant, se’n concentra entre 1854 i 1952, de la demolició de les muralles de Barcelona al final del racionament de la postguerra. L’epíleg projecta la novel·la a la crisi de la vivenda actual. "No és una novel·la històrica clàssica perquè en tot moment està connectada amb el present –va dir Bastida en la presentació del premi, aquest divendres– La veu narrativa pretén ser absolutament contemporània. Alhora, he lluitat perquè els personatges i les seves accions no es veiessin contaminats per la ideologia que jo pugui tenir".

Passeig de Gràcia és la quarta novel·la de Bastida, que treballa en el món audiovisual com a assessor històric, com per exemple a les sèries La templanza; Ena, la reina Victoria Eugenia, i Sira. La seva especialitat són els estils de vida de finals del segle XIX i la primera meitat del XX. ¿Com era un telegrama? ¿Com vestia la gent? ¿Quines colònies hi havia? Són preguntes a les quals l’autor pot respondre. "M’agrada acostar la lupa en detalls aparentment menors però que expliquen la societat", va assenyalar. La bona documentació li sembla tan sols el primer i elemental pas d’una novel·la històrica.

"He intentat treure el passeig de Gràcia de la postal d’arquitectura i luxe actual –va explicar Bastida–. Fa només 50 anys al passeig de Gràcia hi vivia gent. L’ecosistema de les cases bones tenia dues cares: la rica i la proletària. Per això Passeig de Gràcia retrata les esplendors i les misèries del carrer". L’arquitectura hi té protagonisme, però sobretot des del punt de vista de com s’hi habita. L’escriptor va admetre la seva debilitat per Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

"Materialitat de trencadís"

Notícies relacionades

Fèlix Riera, director d’Àfora Focus Edicions, va descriure la guanyadora Passeig de Gràcia com "una novel·la amb materialitat de trencadís" que enllaça històries que "aparentment no tenen res a veure" i gèneres diversos. El lector se sentirà com en un "tableau vivant" de les diferents èpoques del passeig de Gràcia, va dir.Fèlix Riera, director d’Àfora Focus Edicions, va descriure ‘Passeig de Gràcia’ com "una novel·la amb materialitat de ‘trencadís’" en tant que enllaça històries que "aparentment no tenen res a veure" i gèneres diversos. Com en un "tableau vivant’" de les diferents èpoques del passeig de Gràcia se sentirà el lector, va assegurar.

Alba Cayón, directora general de Comanegra, va celebrar la força del premi Santa Eulàlia. Per exemple, Veus de mort als Encants Vells, de Sylvia Lagarda-Mata, guanyadora el 2024, ja va per la cinquena edició.nAlba Cayón, directora general de Comanegra, va celebrar la puixança que ha adquirit el Premi Santa Eulàlia en poc temps. Per exemple, va exposar ‘Veus de mort als Encants Vells’, de Sylvia Lagarda-Mata, guanyadora del guardó el 2024, va per la cinquena edició.