Marina Abramovic fusiona erotisme i tradicions balcàniques al Liceu

A més, durant les quatre hores que dura, els espectadors hauran de guardar el telèfon en una bossa segellada que només els tornaran sortint. "Proposo una nova forma d’art que inclou dansa, performance, objectes, música, vídeo i música electrònica, cantada i feta amb instruments de metall", va dir Abramovic en roda de premsa. Per a ella, Balkan erotic epic ha resultat una experiència alliberadora.

L’artista, considerada l’àvia de la performance, té moltes ganes de mostrar la seva última proposta al Liceu després de recalar al teatre barceloní amb 7 deaths of Maria Callas el 2023. Ja llavors, Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Gran Teatre, li va deixar la porta oberta per a futures col·laboracions. El Liceu és el primer teatre que acull Balkan erotic epic. Amb aquesta peça, Abramovic farà 80 anys al juny. L’obra anirà després de Barcelona a Berlín, Nova York, Luxemburg i festivals com Ruhr Triennale, París i Hong Kong. "¡Tothom vol aquesta obra!", assenyala satisfeta.

"Podria ser una òpera contemporània", va apuntar Garcia de Gomar, per a qui Balkan erotic epic és "una reflexió que parla sobre el cos, la sexualitat i els límits de l’experiència humana". L’obra juga amb l’erotisme com a força primigènia que assegura la continuïtat d’una comunitat.

En aquesta experiència artística, Abramovic es transforma en una mena de sacerdotessa que invoca ritus atàvics dels Balcans i de països pròxims per connectar l’àmbit diví amb l’àmbit l’humà. "Fa 60 anys que faig de performer i aviat en faré 80. No he de demostrar res, però tot i que al principi només havia de dirigir aquesta obra, he sentit la necessitat de participar-hi", va destacar. "Tot surt d’un lloc molt dolorós per a mi. De la meva història, de la meva infància i del meu país, l’ex Iugoslàvia, que ja no existeix. Necessitava la saviesa que aporta l’edat i la distància per poder-ho portar a cap", va assenyalar l’artista.

L’obra comença amb el funeral del mariscal Tito, el 1980. Però les escenes passen en diferents espais: n’hi ha que són més onírics o que estan en plena natura, i n’hi ha que són en llocs més reals, com per exemple l’interior d’una taverna. "Les tavernes balcàniques són llocs on es convoquen els esperits, són llocs on la gent beu i balla", recorda la creadora.

Provocació i humor

Entre els personatges que hi apareixen hi ha una científica belga que investiga les tradicions balcàniques i un personatge que representa la mateixa mare d’Abramovic. "Amb la meva mare hi vaig tenir una relació difícil. Era una dona forta i marcial que va ser distingida dues vegades com a heroïna del comunisme. La meva mare era freda i controladora. No em va fer mai cap petó. Tenia les emocions sota control, i per això en aquesta obra faig que s’alliberi i es deixi portar per la passió. Veure-la així ha sigut alliberador i terapèutic", indica amb un somriure Abramovic.

Es tracta d’una proposta exigent per al públic, una mica provocadora però que també juga amb l’humor. "Les meves obres no solen tenir humor, però en aquesta es pot veure en una sèrie d’animacions", va assenyalar. Ella, que no havia inclòs mai dansa en les seves propostes, utilitza en aquest treball un conjunt de ballarins importants. En total hi ha 34 intèrprets, entre actors, ballarins, performers i cantants.

Balkan erotic epic vol connectar els espectadors amb les tradicions atàviques que estan lligades a les arrels d’Abramovic. Fa anys, el 2008, ja es va acostar a algunes d’aquestes tradicions amb una filmació. Però aquest espectacle va més enllà. "Aquesta proposta connecta amb els meus orígens, que sorgeixen d’una investigació en tradicions d’Albània, Bulgària, Romania, una part de Grècia i una altra de Turquia, Sèrbia i Montenegro". En aquestes tradicions "hi apareixen fal·lus i vagines, receptes per millorar l’agricultura o la fertilitat femenina. També hi ha pocions d’amor".

Avisa que molts dels rituals "són explícits i necessiten genitals". Espera que no s’escandalitzi ningú per veure pits, penis o vulves. A Barcelona, per ara, hi ha un gran interès per Balkan erotic epic.

Notícies relacionades

Cristina Monge guanya el premi Paidós amb un assaig contra el malestar

Rosario Peiró substitueix Emmanuel Guigon al capdavant del Museu Picasso

Garcia de Gomar segueix com a director artístic

L’executiva del Gran Teatre del Liceu, presidida per Salvador Alemany, i a petició seva i del director general, Valentí Oviedo, va acordar ahir renovar el contracte de l’actual director artístic, Víctor Garcia de Gomar, fins al juliol del 2031.Garcia de Gomar, que es va incorporar al Liceu el setembre del 2019, ha buscat des del principi desplegar una proposta artística i cultural «ambiciosa» per consolidar el teatre com a «centre de les arts i el pensament», amb un «relat propi» dins del panorama cultural internacional. Amb l’òpera com a «eix vertebrador», ha volgut que la institució es «projecti» com un «teatre del segle XXI» orientat a l’«excel·lència artística».