Temors infinitesimals

El hombre menguante és un film fidel a la novel·la de Richard Matheson en què es basa i a la memorable adaptació cinematogràfica realitzada el 1957 per Jack Arnold, El increíble hombre menguante. Rodar aquest remake corre en tot moment el risc de la comparació, i el director, Jan Kounen, ho assumeix des de la primera seqüència. Molts dels moments més recordats de la cinta original, com l’agressió del gat, la lluita al soterrani contra l’aranya o la relació que el protagonista, una vegada minvat de mida, manté amb els mobles i objectes que abans havien format part de la seva vida quotidiana, es repeteixen amb pulcritud, una mena d’homenatge permanent al film de 1957 que, amb tot, té veu pròpia. La pel·lícula descriu la idea de base de Matheson, els pensaments metafísics d’algú conscient que disminuint gradualment de mida no acabarà desapareixent, sinó que la seva intel·ligència es fondrà amb l’infinit. Les seves pors, assumides, són infinitesimals. La reflexió conviu amb la lluita per la supervivència en un soterrani on tot, des d’un ninot fins a una formiga, una aranya, una peixera, una caixa de llibres, uns esglaons o una trampa per a ratolins, és una anomalia gegant per a algú que s’ha de replantejar la relació amb l’espai i les persones; amb el món.

Notícies relacionades

I al final, Letícia

Emmanuel Carrère, escriptor: "Em va agradar saber que la meva mare va rebutjar col·laborar al KGB"

‘El hombre menguante’

Jan Kounen (Estrena: 16/1/2026)