Rusowsky, un alquimista extraordinari per celebrar el pop divergent

Reencarnado en una espècie d’Elvis caigut a Fuenlabrada, desubicat i en una escala temporal imprecisa, Rusowsky (Ruslán Mediavilla, 1999), criat a la perifèrica localitat madrilenya, va aparèixer ahir al Sant Jordi Club: crocs negres, cabells caoba, ulleres enormes i vestit blanc amb Daisy, l’enorme disc que ha alçat aquest extraordinari alquimista del pop, diguem-li, divergent, gravat al dors. Sis coristes i sis músics, amb idèntic look, el van acompanyar en el primer dels seus dos concerts (tot venut) a Barcelona dins del B.Series, cicle que s’iniciava ahir amb tota mena de luxes i que tancarà Leïti el pròxim 17 d’abril a Razzmatazz.

Rusowsky va enamorar (d’això va el pop tot i que sigui divergent) i va treure a ballar Daisy de mil maneres, sortint del guió que marca el mateix disc, transformat les cançons en peces mutants i component en directe aquest collage gegant que és ja la seva obra. Va començar per la galopant Jhonny Glamour, a partir de Las Ketchup, que sí, sí, van ser presents per reivindicar amb Rusowsky (músic meticulós, cantant amb veu de filferro i genial productor en qui conviuen la flauta travesera, les castanyoles, el piano, les cordes o ecos dels dosmil però també del present més rabiós) el seu Aserejé. Va expressar el seu amor per aquella nena d’Altagama simplement puntejant la seva guitarra i, després, ell que fins aleshores s’havia passejat com un equilibrista amb vertigen per l’escenari, va preguntar: "¿Mourem el cul o què?". I llavors va mostrar el seu cor bategant a Sophia amb cordes bachateras, esquinçat al piano amb (ecco) i va convidar a la revetlla amb –oh, quina fantasia– pink+pink.

La recarregada cultura mem viu en ell, clar, i va amenitzar pauses a través de les pantalles, com aquests vídeos de gatets jugant que van rugir (com el públic) quan va sortir el seu col·lega Ralphie Choo, membre com ell del brillant col·lectiu Rússia-IDK (hi va ser també Tristán!), amb qui va lluir complicitat a Bby romaní, Gata i, més tard, Dolores. Va encarar el tram final al piano una altra vegada, ritme interromput per a mwah :3, que després es va agitar per encadenar un final amb el públic levitant al caliu de malibU; després tan sols quedava cremar roda perquè el fum dens de Valentino no deixés mirar enrere i difuminés tot el que havia passat abans. I així mantenir fora de perill de pirates el pop divergent i aquest extraordinari alquimista de la música anomenat Rusowsky.

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’ surten com a favorites en la carrera dels premis Gaudí 2026

Els Gaudí fan 18 anys fent que el cine català se senti "protagonista"

Rusowsky

15 / 1 / 2026 Sant Jordi Club