L’artífex de l’estudi de Sants on es couen els Grammy

La seva ha sigut una cursa de fons des que, a finals dels 90, es va iniciar en el món indie amb grups del segell Houston Party (com els nord-americans The Posies) i integrant-se als projectes de Gallygows (una banda en què va fer de guitarrista) i Nubla. Havia estudiat enginyeria tècnica electrònica i industrial, i el seu fort era "barrejar creació i tecnologia". El 1997 va conèixer Manu Guix i van muntar el seu primer estudi, MG 57, que el 2010 va donar pas a l’actual Medusa Estudio BCN, a Sants. Un nom que fon dues idees: "La medusa és un animal bonic i perillós, i la seva forma és com la del símbol del transistor, element bàsic de l’amplificació: un cap amb tres potes".

Cadena de confiança

¿Com es fa per passar de treballar amb bandes indie minoritàries a escalar en el mainstream? Es tracta d’un procés i una cadena de vincles de confiança. "A través de Nubla vaig conèixer Dani Macaco, amb qui vaig acabar component temes. Després, ell va fer Con la mano levantá amb Estopa, i al cap d’un temps ells em van trucar i em vaig convertir en el seu enginyer", diu Rodés. "Més endavant, Josep Bages, que va construir l’estudi d’Estopa i estava muntant el de Shakira a la seva casa d’Esplugues, em va dir que ella buscava tècnic, i així va començar la relació. Tot el que ha tret en els últims cinc o sis anys ho he gravat jo".

La tecnologia evoluciona i es desboca, però algunes coses importants continuen depenent del vincle personal i de la reputació propagada boca-orella. "I de dir als artistes el que penses", apunta Rodés. "Em diuen que sé escoltar i confien en mi, i jo no callo. La primera vegada amb Shakira estava una mica desafinada, i mira que ella afina molt, però a l’acabar em va preguntar: "¿Com ho veus?". I vaig tenir un dilema: ¿li dic que és fenomenal o què? Doncs li vaig dir: "Shakira, és molt guai, però un pelet baix d’afinació". Es va quedar sorpresa: "Ah... A veure, torna’l a posar. Sí, sí, gràcies. T’ho repeteixo". Aquí es va trencar una barrera amb ella.

El mateix va passar amb David i Jose Muñoz. "Les gravacions amb Estopa són molt hippies: no hi ha productor perquè són ells, i els músics opinen, i ells et pregunten què en penses, i has de ser sincer". A Estopía, els Muñoz el van acreditar com a ajudant de producció, ja que va intervenir en decisions artístiques.

Gramòfons a la saca

El Grammy per l’àlbum de Shakira no és l’únic en el seu historial: el 2021 en va guanyar un de la lliga de llatins per Calambre, de Nathy Peluso. Tractant-se tots dos de premis atorgats a un disc, no només el cantant rep el corresponent gramòfon, sinó també els productors i enginyers implicats. Una altra star, Mariah Carey, va llogar l’estudi Medusa per gravar un tema, In the mix (2019), en el vídeo del qual se la pot veure cantant-hi amb les seves dues filles.

Notícies relacionades

L’extrema dreta de Le Pen rendeix homenatge a "una fervent patriota"

Sau ressuscita al Palau

En el selecte club d’artistes situats en l’òrbita de Roger Rodés també hi ha Rosalía, amb qui va treballar en Barefoot in the park (amb James Blake) i en Despechá. Parlem de figures que són a dalt de tot perquè són "artistasses amb un cervell impressionant", remarca. "Si algú pensa que Shakira, Nathy Peluso o Rosalía només són figures decoratives i els fan les cançons, no sap què diu". Recorda una nota de veu de 16 minuts que Shakira li va enviar una nit. "A les dues o les tres de la matinada: “Agafa la meva veu de la presa 32, després la respiració de la 24...”. Ho controla tot. És una pencaire".

Algunes figures de l’estudi avui són estrelles, "com Bizarrap i David Guetta", però Roger Rodés s’estima més moure’s a l’ombra. "No m’agrada que em parin pel carrer. Jo al darrere, passant-ho bé". Els Grammy "no donen diners, però sí caixet", i per això potser es podria plantejar fer un salt a les Amèriques. "¿Anar a viure a Miami o a Los Angeles? No, ja tinc 50 anys. La meva família, les nenes...". Encara que, com a bon beatle que és, té un somni (gairebé) impossible: "Treballar amb Paul McCartney".