Descentralització
L’art, més a prop: la xarxa que transforma l’accés a la cultura a Catalunya
En plena tramitació de la Llei de drets culturals, Catalunya reforça la seva aposta per la cultura a través d’una xarxa d’equipaments que porta l’art contemporani a tot el territori
La Fàbrica de Creació Fabra i Coats, un dels pols dinamitzadors del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Viszuals (SPEAV) /
Garantir un accés lliure, sense obstacles ni desigualtats, a la cultura és una prioritat per a la Generalitat de Catalunya. Amb aquest objectiu, a través del Departament de Cultura, s’ha impulsat el Projecte de llei de drets culturals, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, que aspira a situar la cultura com a quart pilar de l’estat del benestar.
En aquest context, marcat per les dinàmiques de concentració cultural, pren una rellevància especial el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), una xarxa de prop de 30 centres distribuïts arreu del territori. La seva existència permet apropar l’art contemporani i les arts visuals a la ciutadania de tot Catalunya, amb una atenció especial a l’àmbit local i a la diversitat territorial. Sovint, els grans esdeveniments i projectes es concentren en determinats punts del mapa, mentre que altres territoris veuen limitada la qualitat i la quantitat de propostes disponibles. El SPEAV neix precisament per corregir aquest desequilibri i assegurar una oferta cultural rica i àmplia a tot el país.
A través d’aquest sistema, els equipaments col·laboren entre si i desenvolupen accions de cooperació que permeten optimitzar recursos. Els centres territorials, per exemple, poden compartir continguts artístics o part de la seva programació amb centres locals, ampliant així l’abast de les propostes. El model fomenta, a més, la col·laboració entre el Govern i els ajuntaments, enfortint els equipaments culturals a cada municipi. Més enllà dels espais físics, el sistema es concep també com un àmbit d’interacció entre agents artístics que faciliti i estimuli la creació.
Equipaments de referència
La xarxa garanteix la presència d’equipaments de referència en llenguatges com l’art contemporani, la videocreació, l’art sonor i la intel·ligència artificial, la performance o la videoinstal·lació, entre altres tendències emergents vinculades a les noves tecnologies. D’aquesta manera, contribueix a equilibrar l’oferta i la programació cultural en disciplines que sovint resulten menys accessibles fora dels grans centres urbans.
Tots els centres integrats en el sistema comparteixen una missió comuna: fomentar la recerca i la creació; impulsar la producció i la programació artística; difondre l’art contemporani i dinamitzar públics; documentar i preservar les pràctiques artístiques actuals; i facilitar recursos per al desenvolupament de projectes d’arts visuals. Així mateix, treballen en la promoció i identificació del talent, la formació de creadors i l’acompanyament dels processos de producció artística.
Notícies relacionadesEl sistema té com a capçalera de referència el MACBA i s’articula a través de vuit centres territorials d’arts visuals que actuen com a pols dinamitzadors a cada zona. A Barcelona, aquest paper el desenvolupa Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, ubicat a l’antic recinte industrial de Fabra i Coats. L’espai ha incorporat un nou focus de difusió de la cultura, la creativitat i la innovació més contemporània, on el centre d’art conviu amb la fàbrica de creació, configurant un potent node de projecció nacional i internacional des de Barcelona, en diàleg constant amb el barri que l’acull.
Als centres territorials s’hi afegeixen nombrosos centres i espais locals —museus, sales d’exposicions i centres de creació— que permeten que la programació arribi a municipis de tot Catalunya, des de Granollers o Valls fins a Alella, Martorell, Manresa, Cardedeu o el Vendrell, reforçant així una xarxa cultural veritablement capil·lar i propera al territori.
Què són els drets culturals i què planteja la nova llei catalana?
El dret a la cultura va ser reconegut per primera vegada l’any 1948, a l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que estableix que tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural, a gaudir de les arts i a beneficiar-se del progrés científic. Tanmateix, més de set dècades després, l’accés real a la cultura continua marcat per desigualtats econòmiques, socials, territorials, de gènere o derivades de la discapacitat.
Els drets culturals es fonamenten en valors com la llibertat, l’equitat, la diversitat cultural, la igualtat de gènere, la no-discriminació, el pluralisme, la cohesió social i territorial, l’accessibilitat, la participació i el desenvolupament sostenible.
La Llei de drets culturals de Catalunya
La futura Llei de drets culturals, actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, neix amb l’objectiu de garantir que tota la ciutadania pugui accedir i participar en la cultura en igualtat de condicions, elevant la cultura a quart pilar de l’estat del benestar.
Entre els drets culturals que reconeix la llei hi ha el dret a la identitat cultural; el dret d’accés a la cultura; el dret a la participació cultural o el dret a la creació, expressió i difusió culturals. La llei estableix, a més, les obligacions de les institucions públiques, protegeix els drets laborals del sector cultural, garanteix l’accés a l’educació artística i cultural, ordena el Sistema Cultural de Catalunya, promou polítiques interculturals i posiciona la cultura catalana com a element de cohesió social.
El text ha estat elaborat a través d’un ampli procés participatiu, amb trobades territorials, reunions sectorials i l’assessorament d’un comitè d’experts, i s’emmarca dins de l’aposta del Govern per convertir aquesta legislatura en la «Legislatura dels drets culturals».
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- COMUNITAT DE RECERCA El grup assenyalat pels abusos de Flecha a la UB anuncia que es dissol
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Tradició Els gitanos de la Mina reviuen el Nadal flamenc de Barcelona