Una mostra d’admiració i rigor

Gaizka Urresti (La Bordeta, un hombre sin más) dedica el seu nou documental a Eloy de la Iglesia, un dels directors més interessants del nostre cine. També més transgressor, més controvertit, més incòmode, més connectat amb la realitat i, com deia, més lliure. Concebut des de l’admiració i el rigor, Eloy de la Iglesia, adicto al cine és un acostament a la vida i l’obra del director de Navajeros (1980). I allò de "vida i obra" no és una expressió rutinària: hi ha una voluntat clara, bellament exposada a través del testimoni dels que el van conèixer i de la selecció d’escenes de les seves pel·lícules, d’afirmar en tot moment que per a ell el cine i la vida eren indissociables.

Urresti recorre al testimoni de crítics, cineastes, col·laboradors i amics, com José Sacristán, José Luis Garci i Fernando Méndez-Leite, per repassar la seva filmografia i recordar la seva ferotge relació amb una realitat hipòcrita i castradora. D’aquests records i apreciacions, il·lustrats amb arxiu i imatges de les seves pel·lícules, surt una anàlisi ben documentada, contextualitzada i actualitzada de la seva obra, la gosadia, la lluita contra la censura, el compromís amb la marginalitat, el lloc que va ocupar l’addicció en el seu cine i la seva vida, i de la manera de parlar obertament de l’homosexualitat a l’Espanya de finals dels 70 i principis dels 80.

Notícies relacionades

Joaquina enamora als Secret Shows de Les Nits Occident

Sílvia Pérez Cruz, en negre, blanc i vermell en la vibrant estrena d’‘Oral abisal’

‘Eloy de la Iglesia, adicto al cine’

Gaizka Urresti (Estrena: 24/12/2025)