La frondosa vegetació de Lara Costafreda

Nascuda el 1988 a Llardecans, un poble minúscul del Segrià (Lleida), Lara Costafreda és des de fa més d’una dècada un dels noms més importants de la il·lustració catalana en l’àmbit de la moda. Les seves aquarel·les de frondoses vegetacions són la marca de la casa d’aquesta artista orgullosa del món rural del qual prové. No va conèixer el bullici de la ciutat fins que es va traslladar a Barcelona per estudiar moda. "Venia d’un poble de 300 habitants i no sabia qui era ningú, però vaig fer Disseny de Moda a la BAU. Recordo que en una de les meves primeres classes van parlar de qui era Coco Chanel, i gairebé em moro, perquè per a mi Chanel era la colònia de la meva àvia", recorda l’artista, que, totalment desubicada, va decidir posar-se les piles en un curs concentrat en la prestigiosa Central Saint Martins de Londres, on han estudiat grans agulles com Alexander McQueen, John Galliano, Stella McCartney i Phoebe Philo, entre molts d’altres.

Aquell curt any va tenir l’oportunitat de treballar en la setmana de la moda britànica de la mà d’un dissenyador que llavors vestia Lady Gaga. Després, va tornar a Barcelona a acabar la carrera. Però l’últim any, li va quedar –casualment– l’assignatura de dibuix. "No em veia pagant un pis a Barcelona sol per una assignatura, així que vaig buscar una alternativa que m’aportés alguna cosa", recorda Costafreda.

Se’n va anar al Brasil d’Erasmus. "Al final, després de dibuixar molt, la meva mà es va deixar anar i va fluir... Va ser màgic", assegura. A Rio de Janeiro va recuperar la matèria pendent i va trobar el seu estil: "Vaig començar dibuixant fatal, però moltíssim. Al final, de tant repetir, va sortir el que tenia dins", explica. Aquest món vegetal de flors, fulls i natura exuberant que defineix la seva obra.

En lloc de crear amb ordinador o intel·ligència artificial, va preferir fer-ho a mà amb l’aquarel·la, i la il·lustració en revistes. Una cosa, aparentment, d’altres temps. "Després de quatre anys estudiant moda, tenia contactes i el meu primer treball remunerat va ser per a Marie Claire México, on vaig publicar uns dibuixos sobre un perfum de Carolina Herrera", recorda. Així van començar unes col·laboracions mensuals amb les dues marques, que després es van ampliar amb més firmes de primera categoria. Hermès també li va trucar per decorar una pop-up a Barcelona. La seva cartera de clients va créixer amb Chanel, Vogue, Fendi, Moschino, Cartier...

"És potser la cara més visible del meu treball, però després he fet de tot, projectes supereclèctics, com papers pintats, murals, llibretes, campanyes per a Amnistia Internacional, per a l’editorial Lunwerg, decoració d’allotjaments a Barcelona, com l’Hotel The One i l’hostal Opera Ramblas, i fins i tot una intervenció artística en la unitat d’oncologia radioteràpica per millorar l’experiència dels pacients a l’Hospital de Lleida, o el cartell del concert Barcelona Mestissa del Festival Grec de l’any passat", enumera.

Tot a mà i per capes

¿Els més recents? El cartell de l’últim Festival Raimat, dedicat a la cultura i l’agricultura regenerativa de Lleida, i la campanya de Nadal de La Roca Village, una oda a les seves arrels i a la bellesa austera del paisatge i als valors de comunitat de la seva gent.

Costafreda ho dibuixa tot a mà i per capes: cada element en un full diferent, que després digitalitza i recompon. Durant anys va treballar gairebé exclusivament en verd, perquè el seu escàner captava millor els matisos d’aquest color. Aquest procés artesanal –i sempre amb aquarel·la– contrasta amb la immediatesa digital de la majoria, cosa que ha fet molt reconeixible el seu estil en campanyes globals.

Trobar el seu estil li va portar el seu temps. Costafreda, que durant anys també va donar classes en escoles de dibuix i moda com la BAU o LCI Barcelona, creu en l’esforç. "Les noves generacions ho volen tot fet, però a això cal dedicar-li milions d’hores". I concreta: "Des de no saber dibuixar fins a il·lustrar bé hi ha moltes hores, i a més avui has de saber fer de tot, des de dibuixar, comunicar, tractar amb clients, fer contractes, portar les xarxes socials...". Per això, a qui es vulgui dedicar a la il·lustració, els recomana "posar-hi ganes, entusiasme i treball".

"En aquests 15 anys de carrera, la moda va ocupar la primera etapa, però ara em dedico a projectes més grans –apunta–. Estic preparant diverses col·leccions per a marques de Shanghai i de Corea, que són gegants allà, tot i que aquí no es coneixen tant. Una és de joguines i puericultura infantil i l’altre encàrrec és tota la decoració de Nadal d’un centre comercial". Gairebé tots els encàrrecs que té ara són per al mercat asiàtic, on té la seva pròpia agència de representació.

Notícies relacionades

Fascinació pel manga tranquil

‘El xupet negre’ o ‘El gat’ de Botero

I ho fa des de Sudanell, un municipi de menys de 900 habitants del Segrià d’on són oriünds els seus pares. "Vaig néixer a Llardecans perquè la meva mare era la metge d’allà i li van donar la casa del metge, una cosa força habitual als pobles. Però quan es va jubilar, els meus pares van tornar al seu poble, Sudanell", relata.

Ara ella, després de viure un temps a Barcelona, París, Londres... també al Brasil, Suïssa i Grècia, ha instal·lat el seu "campament base" al poble d’on procedeix tota la seva família. "Un dia vaig pensar: ‘El que m’interessa és al món, no a Barcelona’. Al poble la qualitat de vida és cent vegades millor. Casa gran, tot a prop, faig la compra en un segon... i em sobra temps per fer altres coses", assegura.