A favor i en contra de deixar Eurovisió

RTVE no mentia. Si Israel participava a Eurovisió 2026, plegaria. I ho ha fet. 65 anys després de debutar amb Conchita Bautista, Espanya no anirà al festival per primer cop. Es retira sense data de tornada amb Eslovènia, els Països Baixos i Irlanda, en un context de politització absoluta d’un concurs que va néixer, paradoxalment, amb un altre sentit. Mai haurien hagut de donar veu als que no respecten els drets humans. Per això, precisament, van expulsar Rússia i Bielorússia en el passat. Una línia vermella que mai s’hauria d’haver creuat. ¿Fa el correcte Espanya deixant Eurovisió en mans d’Israel? Els experts parlen.

"Quedar-se i lluitar des de dins era una postura idíl·lica. Ningú voldria desfer-se del que el fa feliç per entregar-ho al dolent. De manera que continuar per confrontar-lo era, potser, l’últim halo d’esperança per salvaguardar un certamen ferit i tacat pel sionisme", apunta Rocío Muñoz, redactora d’Eurovision-Spain. El genocidi a Gaza va començar l’octubre del 2023 i, des d’aleshores, al llarg de dues edicions, Israel ha utilitzat la plataforma per mostrar la seva particular visió dels fets amb dues propostes clarament polititzades: Hurricane i New day will rise.

"La gent se’n va, però mai diu adeu. Algú ha robat la lluna aquesta nit, ha pres la meva llum. Ara tot és blanc i negre", va interpretar Eden Golan. "Començarà un nou dia, continuarà la vida. La foscor s’esvairà, tot el dolor passarà, però nosaltres quedarem", va defensar Yuval Raphael.

Crida per la pau

De res va servir l’intent de la UER per censurar les xiulades que van rebre durant les seves respectives actuacions: mentre les dues cantaven, el seu país continuava matant persones a Palestina. "El paquet de mesures que s’han adoptat era una trampa per impossibilitar una votació sobre si una televisió pública com la KAN pot formar part d’un concurs que instrumentalitza per blanquejar-se, retorçant el seu valors fundacionals de manera diabòlica", continua dient Muñoz.

N’hi ha prou de recordar que Espanya va ser avisada després de ressenyar en la primera semifinal del 2025 la situació que s’estava donant a l’Orient Mitjà: els comentaristes, Julia Valera i Tony Aguilar, van informar sobre les víctimes i van compartir un missatge de pau. "Superen ja les 50.000 i entre elles hi ha més de 15.000 nens i nenes", va dir ella. "Aquesta no és una petició contra cap país. És una crida per la pau, la justícia i el respecte en línia amb la vocació integradora i pacífica d’aquesta cita", va afegir ell. Un gest que va fer que l’organització amenacés amb multa RTVE en cas de repetir-ho. A la final, la cadena es va limitar a posar el missatge següent en pantalla: "Davant els drets humans, el silenci no és una opció".

Notícies relacionades

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics

Foscor i rebel·lia

Hi va haver qui, fins i tot, va atribuir el mal resultat de Melody a aquesta petició: el PP va publicar un tuit en el qual culpava directament Pedro Sánchez per això. Raons que van fer que l’ens liderat per José Pablo López consensués el seu futur en el festival. Un gir que també ha trobat veus dissidents, com la de l’expert Álvaro Salas: "És un error marxar. Sempre he defensat que és millor lluitar per canviar les coses des de dins. Al no ser-hi, perdrem l’altaveu. A més, entrem en una etapa d’incertesa sobre la nostra tornada a Eurovisió".

José García, director d’Eurovision-Spain, també és partidari de treballar des de dins sempre que es puguin portar a terme les reformes necessàries. Una cosa que, en aquesta ocasió, tal com exposa, no ha sigut possible. "S’ha demostrat que, malgrat les propostes fetes constructivament per garantir la neutralitat del festival, la UER s’ha fet la desentesa. Llavors, amb aquest plantejament, no té sentit continuar en un concurs que prioritza països que estan cometent un genocidi i vulnerant la normativa. És una decisió valenta i contundent. Espanya no emetrà cap de les tres gales habituals"., assegura.