El sí a Israel i la renúncia d’Espanya dinamiten la unitat d’Eurovisió
La decisió de mantenir el país hebreu en el concurs provoca una crisi sense precedents a la UER, amb el boicot anunciat per Espanya, els Països Baixos, Irlanda i Eslovènia, i en els pròxims dies s’hi podrien afegir Islàndia i algun altre país.
"Eurovisió va néixer de les cendres de la Segona Guerra Mundial i va ser dissenyat per unir-nos", va assegurat Martin Green, director del festival de la cançó organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Ho va dir poc després de l’assemblea general en què aquesta suposada unitat havia saltat pels aires a l’avalar la continuïtat d’Israel en el concurs. Una decisió que va propiciar l’anunci de la retirada d’Espanya i a què no va ser aliena la postura de força exhibida per Alemanya i Àustria en els dies previs a la reunió, en què els dos països van amenaçar de manera explícita d’abandonar Eurovisió si no es garantia la presència d’Israel.
No era una amenaça que es pogués prendre a la lleugera. Alemanya és, juntament amb Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit, un dels països que més diners aporten al pressupost de la UER (els anomenats Big Five) i exerceix una influència important en altres membres. Tan gran ha sigut la implicació alemanya en aquest assumpte que el mateix ministre de Cultura, Wolfram Weimer, va sortir a expressar la satisfacció del seu govern pel desenllaç. "Israel pertany al festival de la cançó d’Eurovisió com Alemanya pertany a Europa", va declarar. Àustria, per la seva banda, és el país encarregat d’organitzar la pròxima edició del concurs, després que el seu representant, JJ, guanyés el 2025. El canceller austríac, Christian Stocker, havia qualificat d’"error fatal" una possible exclusió d’Israel i havia afirmat que Viena no havia d’acollir la cita si es produïa aquest veto.
L’únic dels ‘Big Five’
A l’altre extrem se situa el bloc dels països que han anunciat oficialment la seva retirada, liderat per Espanya (l’únic dels Big Five que aposta pel boicot) i de què formen també part els Països Baixos, Irlanda i Eslovènia. A aquests se’ls podria unir en els pròxims dies Islàndia i potser Montenegro. Però no Bèlgica, que ahir mateix va confirmar la participació després d’unes hores d’incertesa.
El cas de Bèlgica, un dels països fundadors d’Eurovisió (va debutar l’any 1956), és molt particular. La televisió pública flamenca VRT i la francòfona RTBF s’alternen la representació del festival musical. La VRT havia expressat de forma inequívoca el seu rebuig a la presència d’Israel en el certamen, però aquest any li correspon participar a la RTBF, que s’havia mostrat una mica més ambigua en la postura i que finalment ha optat per no afegir-se al boicot.
Islàndia, per la seva banda, ha convertit la decisió en un assumpte de política al més alt nivell. La televisió pública RÚV ha anunciat que dimecres vinent reunirà el seu consell per acordar una postura, però la ministra d’Afers Exteriors, Katrin Gunnarsdottir, va apuntar ahir, durant una visita oficial a Berlín, que té previst reunir-se amb el titular de Cultura per discutir la qüestió. "És un tema molt sensible i n’hem de valorar tots els aspectes", va assenyalar. Islàndia va ser un dels primers països a advertir que la presència d’Israel al festival podria ser "incompatible" amb la seva participació.
Notícies relacionadesNo s’hauria de descartar tampoc que Montenegro anunciés pròximament la seva retirada. El país balcànic va ser un dels set que en l’assemblea general de la UER van sol·licitar una votació secreta i específica sobre la participació d’Israel, petició que va ser denegada. Els altres sis van ser Espanya, els Països Baixos, Eslovènia, Islàndia, Turquia i Algèria (els criteris per pertànyer a la Unió Europea de Radiodifusió són pintorescos). Turquia no participa a Eurovisió des del 2012 per decisió pròpia i Algèria no ho ha fet mai ni hi ha mostrat el més mínim interès.
A la llista dels països que després de la reunió de dijous han fet explícita la voluntat de prendre partit en el concurs que se celebrarà a Viena del 12 al 16 de maig després d’haver manifestat dubtes hi figuren també Portugal i Finlàndia. Davant la previsible absència d’alguns dels seus membres, fa un temps que la UER estudia la possibilitat de facilitar la tornada al festival d’alguns països com Romania, Bulgària i Moldàvia, que havien deixat d’assistir a Eurovisió després d’haver-hi participat en el passat. No només això, perquè els organitzadors del festival tenen un as guardat a la màniga: Canadà. El primer ministre d’aquest país, Mark Carney, va presentar al novembre els seus primers pressupostos generals i, en el punt del pla econòmic referit a la radiotelevisió pública, va avançar que estava treballant amb la CBC (Canadian Broadcasting Corporation) i la seva homòloga francòfona, Radio-Canada, per "explorar la seva participació a Eurovisió".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Ensenyament A 4t d’ESO triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques
- Londres 1960 L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu
- El millor Barça es desferma en la caldera de Belgrad
- La tornada del rei Rosalía, eclipsada: els cantants i cançons més escoltades a Spotify Wrapped 2025
- Per indemnitzacions Les velles patates Corominas de Badalona deixen un deute de 200.000 euros al final de la seva liquidació
- L’arquitectura, escultura descomposta
- La IA revoluciona la prevenció d’incendis i l’anàlisi dels boscos
- Vacunar-se contra l’herpes podria ajudar a reduir el risc de demència
- Per primer cop es construeixen més pisos oficials de lloguer que de venda
- El cap de gabinet de Mazón va intervenir en l’ES-Alert: "Salo, de confinar res, sisplau"
