Dos viatges inspiradors pels microfestivals de música d’Espanya

De Los Conciertos de la Estufa, cicle hivernal amb nucli folk celebrat a Portillo (Valladolid) des de fa un quart de segle, als gaztetxes de Bergara i Oñati (Guipúscoa), el segon amb ¡34 persones! formades per sonoritzar concerts pel mateix gaztetxe; de la penya flamenca sevillana Torres Macarena a les raves; del gairebé cinquantenari Aplec dels Ports de la comarca castellonenca al Bellota Rock de Valdencín (a Càceres, menys de 400 habitants), el periodista explora amb inusual detallisme 15 mostres, espais i iniciatives que desafien la mercantilització de la música en directe.

Hi ha si més no una altra entrada a Macrofestivales: va animar Luis Benavides, redactor d’EL PERIÓDICO durant 14 anys, a escriure un llibre sobre tot el contrari, centrat en cites de punk, hardcore, indie i pop de guitarres. El resultat és Actitud. Vida en los minifestivales (Sílex), que recorre a través de l’experiència del signant i desenes d’entrevistes amb organitzadors i músics la mostra de Vidreres (Girona) que hi dona títol, el Sugar Il·legal de Vic (Barcelona), l’Andoaingo Rock Jaialdia d’Andoain (Guipúscoa), el Xiria Pop de Carballo (la Corunya), el Zaragoza Feliz Feliz, l’itinerant Centolo Weekender i així fins a una vintena de propostes autogestionades.

Tant per l’arc musical que aborden com per l’enfocament, són dos textos complementaris, i així ho ha entès Sílex, que els ha publicat de manera simultània. Benvinguts a un planeta de conte, però molt real, i molt necessari.

De la insatisfacció a l’acció

"L’espurna que sovint explica aquestes iniciatives és la sensació de “si no ho fem nosaltres, això no passarà” –assenyala Cruz–. És una gent insatisfeta amb l’oferta cultural que hi ha en el seu context i que decideix crear el seu propi espai cultural, sigui legal o il·legal, amb una petita injecció de diners públics o sense, dedicat a un tipus de música o a un altre, per a un perfil d’edat o un altre". "Funcionen sense ànim de lucre, moguts per l’amor a la música i l’esperit comunitari", afegeix Benavides. Cruz precisa els comptes d’algunes propostes a l’euro i a l’assistent, i per una vegada els comptes són emocionants.

The Rincón Pío Sound, a Don Benito (Badajoz), va cremar el 28 de gener del 2021. De fet, va cremar l’habitatge de Yiye Álvarez, impulsor principal de The Rincón Pío Sound, situat al pis de dalt. El local va quedar tan malmès que semblava el final d’un santuari del rock intractable nacional i internacional. Una campanya de micromecenatge va permetre la resurrecció. Les aportacions de col·lectius, locals i artistes afins de tot el país, entre altres mecenes, van ser interessades: no podien prescindir d’un dels punts de la xarxa d’espais que permeten fer gires a bandes que operen al marge del circuit comercial, per voluntat pròpia o per rebuig d’aquest circuit. En un lloc clau, a més, per prosseguir ruta cap a Portugal o Andalusia. El renaixement es va consumar el 14 de maig del 2022. Des d’aleshores, The Rincón Pío Sound ofereix tres concerts al mes, sempre amb entrada gratuïta. Els grups reben entre 150 i 200 euros, allotjament, menjar, beguda i estima.

Cooperació, no competició

Aquest miracle de Badajoz, que fins i tot organitza el festival The Perro Perdedor Perdiguero Sound, és una de les dues coincidències entre Microfestivales i Actitud. L’altra és el Madrid Popfest. "Yiye és professor de dia i activista de la música de nit –assenyala Benavides–. No es declara anticapitalista, però sí no capitalista. Tothom en el rotllo underground n’està moltíssim". El suport econòmic que The Rincón Pío Sound va rebre per ressorgir exemplifica una idea que travessa tot el llibre de Cruz. "En el fons Microfestivales és una reivindicació de la cooperació –exposa–. Héctor, d’Ojalá Estë Mi Bici [col·lectiu barceloní que programa concerts a okupes, associacions culturals o equipaments públics], em va dir: “Ens eduquen dient que la humanitat ha avançat gràcies a la competició. És fals. La humanitat ha avançat gràcies a la cooperació”".

Retorn cultural

Notícies relacionades

Miró i els Beatles, en el regne d’Ubú

La jutge frena la pretensió de Sixena d’"interrogar" tècnics del MNAC

Ara som a L’Infiestu, uns 2.400 habitants i la capital del consell asturià de Piloña. Rodrigo Cuevas, Nacho Somovilla i Sergi Martí, establerts tots tres en nuclis del consell, són els artífexs de La Benéfica de Piloña. "De casos de gent que agafa un espai, el rehabilita i el converteix en un centre cultural autogestionat n’hi ha més, per exemple El Konvent [a Cal Rosal, a la comarca barcelonina del Berguedà] –explica Cruz–. La Benéfica m’interessava perquè en part neix de la voluntat de Cuevas, un artista que ha crescut moltíssim estirant el folklore autòcton, de retornar el que s’emporta. A més, és un espai pensat per satisfer les necessitats culturals del territori i posar en contacte tota la gent que hi fa cultura. La Benéfica no busca posar el poble al mapa, sinó que el poble la disfruti".

L’èxit pop sempre ha sigut absolutista, però ara disposa de més mitjans que mai per complir la seva ambició. Cruz anima a "abandonar la visió que la cultura és un altre generador de diners". "Se suposa –prossegueix– que els diners públics haurien de servir per equilibrar el que és gros, mitjà i petit, però es treballa en la direcció contrària. Fent que el gros sigui cada vegada més gros i posant bastons a les rodes als petits". Benavides confia més en "l’empenta de la filosofia do it yourself o, millor, do it together" que no pas en un gir de les administracions cap a polítiques de sembra cultural.