Estrena el 2026

Tractaments de fertilitat

Bruna Cusí i David Verdaguer interpreten dos embriòlegs en la pròxima ficció serialitzada de 3Cat i HBO Max, ‘In vitro’, que s’està rodant actualment. La sèrie, plantejada en clau de comèdia dramàtica i rodada en català, pretén trencar el tabú de la reproducció assistida.

«No vam plantejar la sèrie només com a comèdia ni com a drama», diuen els seus creadors

«En la reproducció assistida es viuen situacions curioses que donen per a l’humor»

Tractaments de fertilitat
3
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista de televisió, sèries i cultura de 'El Periódico'

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Avui dia, amb l’edat de la maternitat retardant-se cada vegada més, la reproducció assistida s’ha convertit en una solució per a moltes parelles que tenen problemes per concebre. Va ser el que van viure fa una dècada el director Marc Crehuet (Pop ràpid, Espejo, espejo) i la productora Alejandra Guimerà, que, després de tenir el seu fill, es van adonar que un tema tan actual no estava gaire reflectit en la ficció.

Ells disposaven de molta informació sobre tractaments de fertilitat perquè ho havien viscut en la pròpia pell, així que van decidir abordar el procés en una sèrie que estan rodant actualment a Barcelona i Lliçà d’Amunt, en català, i que l’any vinent estrenaran les plataformes 3Cat i HBO Max, In vitro. Els protagonistes són Bruna Cusí i David Verdaguer, que tornen a coincidir en un projecte després de la premiada Estiu 1993.

"Volíem que es pogués parlar d’això amb una mica més de naturalitat, sense tanta por, rebuig i sense ser un tabú", explica Guimerà, cocreadora de la sèrie junt amb el seu marit. "Que la gent que hem passat per aquests processos ens puguem sentir menys estranys", diu la productora.

Per fer-ho van optar per la comèdia dramàtica. "Ens semblava que no podíem plantejar la sèrie només com una comèdia perquè hauria sigut una frivolitat, però tampoc únicament com un drama perquè hauria sigut massa intens, i volíem fer una cosa que ens permetés passar per diferents emocions", justifica Crehuet, que exerceix també com a director dels sis episodis d’In vitro així com de coguionista junt amb Carmen Marfá (amb la participació de Natàlia Boadas i Víctor Sala).

El tema per si mateix, de fet, també donava per introduir algunes notes còmiques. "Concebre un fill parteix d’un acte molt bonic i desenfadat i justament, quan passes a la reproducció assistida és al contrari. Tot són Excels, números, horaris, i vius situacions curioses que donen molt per a l’humor", explica la productora.

El centre neuràlgic de la sèrie és una clínica de fertilitat, Ginestia, i els protagonistes són dos embriòlegs, "una professió que és molt poc coneguda dins aquest món", recalca Guimerà. Els doctors, a més, són també bastant diferents entre ells. "A través dels seus contrapunts es troba l’equilibri, alhora que hi ha una tensió sexual no resolta a l’estil Mulder i Scully o Castle i Beckett", puntualitza la també productora Marina Padró sobre aquest procedimental que descriu com "un good feeling" i que explora els nous models familiars, com ara són els matrimonis LGTBI+ o les famílies monoparentals.

Dos embriòlegs molt diferents

D’una banda hi ha l’Héctor, l’embriòleg, "que és molt bo fent la seva feina, però no té massa tacte", el defineix David Verdaguer. L’actor reconeix que en certs aspectes podria recordar el mític doctor House, però prefereix marcar les distàncies amb el famós metge: "L’Héctor és menys hàbil socialment; quan parla de coses personals o de sentiments tartamudeja una mica i no està tan segur de si mateix", puntualitza.

El seu contrapunt és la seva nova companya, la Blanca (Bruna Cusí). "El meu personatge és tan empàtic amb les pacients que s’hi implica massa i de vegades se salta una mica les normes, i això la porta a tenir problemes dins la clínica i a fora", avança l’actriu. "Jo crec que generarà tendresa tot i que els espectadors no sempre estaran d’acord amb les decisions que pren", afegeix la protagonista sobre una sèrie que considera "molt necessària".

"Les dones hem retardat la maternitat perquè accedim més tard a les feines, i això és una cosa que genera problemes de fertilitat. Llavors apareix la ciència com a solució al problema, però et trobes que s’ha de pagar perquè és una indústria elitista", reflexiona Cusí. "¿I fins a quin punt les dones volem posar en risc la nostra salut i la nostra psique per ser mares?", es pregunta.

Notícies relacionades

"A mi el que m’interessa d’aquesta sèrie és que em planteja moltes preguntes morals i ètiques. Crec que despertarà moltes reflexions interessants", afegeix la intèrpret, que com la resta de l’elenc està comptant amb l’assessorament dels professionals de la clínica de reproducció assistida Fertilab durant el rodatge.

Hi coincideix Verdaguer. "La gent que ha passat per aquest procés s’hi sentirà identificada, però també els que no l’han viscut, perquè tots tenim molta gent al voltant que ha passat per una experiència així", apunta sobre aquesta sèrie de metges però que en realitat seria més de psicòlegs per tot el viatge emocional que hi ha", incideix Crehuet.