La reeducació sexual dels adults

Todos los lados de la cama comença en una discoteca de moda. Dos nois es fixen en dues noies. Un d’ells és l’Óscar (Jan Buxaderas), el fill del personatge encarnat per Ernesto Alterio en la saga, Javier. Es trenca la realitat del moment, la música canvia i els joves es canten el seu amor a la disco, al carrer sota la pluja, dins d’un autobús –tot i que sense orquestra com en el videoclip de la cançó Berghain, de Rosalía- i en una piscina. "Por ti me voy de la festa antes de que salga el sol", canten en la tornada. L’alegria de viure pròpia del gènere musical en els temps actuals.

Quan l’Óscar diu al seu pare que s’ha enamorat d’una ballarina, se sorprèn perquè es pensava que era homosexual. "No puedes ser gay un día i amanecer hetero al siguiente", li deixa anar sense despentinar-se. Els valors del personatge que interpreta Alterio, i el que van representar en els films de temps passats, estan en contra de la monogàmia. Antiquats, tot i que es creuen els més moderns.

La cosa es complica quan la mare de la ballarina, Julia (Lucía Caraballo), amb qui el Javier va tenir una relació triangular fa anys, tampoc veu amb bons ulls la relació dels nanos. La Carlota, la mare, la interpreta Pilar Castro, com a Los dos lados de la cama. La repetició dels intèrprets és essencial perquè el mecanisme d’identificació funcioni. I tot i que no hi ha tants números musicals i la sexualitat es planteja d’una manera diferent, Todos los lados de la cama és filla de les dues pel·lícules anteriors.

23 anys després

Ara fa 23 anys s’estrenava El otro lado de la cama, una comèdia romàntica amb números musicals. En el cine espanyol, la comèdia romàntica sempre ha funcionat. No tant el musical, com a mínim durant les últimes dècades; no, per descomptat, en els temps d’El último cuplé, amb Sara Montiel, o dels films protagonitzats per Joselito, Marisol, Ana Belén o Pili y Mili.

El otro lado de la cama, dirigida per Emilio Martínez Lázaro, escrita per David Serrano, amb banda sonora de Roque Baños i protagonitzat per Alterio, Paz Vega, Natalia Verbeke, Guillermo Toledo, María Esteve, Alberto San Juan, Nathalie Poza i Secun de la Rosa, va costar dos milions i mig d’euros i té una recaptació global de 13 milions i mig.

Una de les particularitats del film consistia en la selecció de les cançons que interpretaven els actors, temes originals de Kiko Veneno, Tequila o COZ. Alterio, Toledo, San Juan i Poza havien fundat uns anys abans el grup teatral Ración de Oreja, que va representar el germen de la companyia Animalario.

Nova esplendor al musical

Una situació clàssica d’embolics entre parelles que viuen juntes i nòvios que no ho fan servia de base per a una comèdia tradicional sobre la batalla de sexes que va atorgar una nova esplendor al musical espanyol. L’anterior producció d’aquest gènere que havia funcionat a la taquilla, Las cosas del querer (1989), es basava en la tradició de la copla. Estils ben diferents. La bona acollida d’El otro lado de la cama va generar una seqüela gairebé imminent. A Los dos lados de la cama repetien director, guionista i compositor, i també la major part del repartiment, exceptuant de Paz Vega, que en el primer film era la nòvia inconsistent d’Alterio.

L’operació va ser comercialment saludable, tot i que no tan rodona: el film va costar una mica més, 4,30 milions d’euros, i en va recaptar menys que l’anterior, gairebé vuit. El repertori musical anava de Gavilán o paloma, de Pablo Abraira, a ¿A quién le importa?, d’Alaska y Dinarama.

Inversió radical de valors

De la tercera i tardana entrega se n’ha encarregat Samantha López Esperanza, habitual en sèries de televisió. L’oncle Pedro, el personatge encarnat per Guillermo Toledo, va morir, però apareix d’entre els morts. En els personatges adults no ha canviat res, però són incapaços d’entendre el sarau dels temps que encarnen els seus fills. Mentre el Javier i la Carlota recorden el seu lleu passat en comú, uneixen forces per oposar-se al casament dels seus fills. "Mi relación con el podólogo es mucho más larga que la tuya con Óscar", diu la Carlota a la seva filla en el film. Inversió radical de valors.

Notícies relacionades

Vallcarca no demana permís

‘Ànima’ i ‘L’Herència’ es reparteixen els principals Premis Butaca

L’amor convencional es converteix aquí en rebel·lió generacional; en canvi, a l’inici de segle, quan es van rodar les dues cintes anteriors, era l’objecte per combatre. Ara els pares gairebé obliguen els fills a anar al llit amb tothom i s’obliden de la monogàmia. Tot i que les decisions les prenen els fills, són els progenitors, ben desorientats, les figures centrals i contradictòries de la pel·lícula. Volen que els seus fills continuïn experimentant, com van voler fer ells, i estan desconcertats amb els desitjos i identitats sexuals que mostren.

En les primeres pel·lícules, els personatges masculins van dir i van fer coses que avui dia no passarien el sedàs. Eren fills del seu temps, un temps inclement, masclista i tòxic. Sembla que Todos los lados de la cama, dirigida per una dona i escrita a mitges per Irene Bohoyo –és el seu primer guió– i Carlos del Hoyo –procedent de les telesèries–, vol posar les coses al seu lloc i aquells personatges, dues dècades més vells, han d’afrontar d’una altra manera, i comprendre, tant el que els passa als seus fills com el que els passa a ells en el terreny de l’afecte, el sexe, l’amor i la convivència. Una tasca gens fàcil, encara que estigui plantejada des de la comèdia i l’efervescència del musical.