Un cant a la vida envoltat de mort

En el trajecte de la feina a casa, un treball financer que cada vegada el desconcertava més, Javier Castillo (avui 38 anys) va escriure la seva primera novel·la el 2014. Va ser El día que se perdió la cordura, un thriller que jugava a l’impacte i a posar en suspens el lector en tot moment i que, autopublicat a Amazon i en tan sols dues setmanes, es va convertir en el llibre més venut a la plataforma a Espanya. Va arribar a vendre mil exemplars al dia quan el públic que només llegeix els diaris, veu la televisió o escolta la ràdio ni tan sols el coneixia. Al seu correu electrònic van arribar llavors propostes d’editors interessats i la licitació lse la va emportar Suma de Letras, del grup Penguin Random House, on ha publicat set novel·les que van disparar les vendes –dos milions i mig d’exemplars– d’aquest noi malagueny que s’ha negat a mudar-se a Madrid amb la seva família i que continua vivint a la seva terra, a prop dels seus amics de sempre, visitant la seva àvia tots els diumenges. A això s’ha d’afegir que Netflix i les seves adaptacions de La chica de nieve, El juego del alma i la que actualment està en producció, El cucut de vidre –en les quals ha actuat com a assessor–, han sigut fonamentals per donar fama internacional a un dels actuals pesos pesants del màrqueting editorial espanyol.

El seu vuitè thriller, El murmuri del foc (Suma), que arribarà a les llibreries dimecres, s’uneix a aquesta tardor plena de supervendes –com Ken Follett i Dan Brown– i està més aferrada a experiències més pròximes a Castillo, que només havia ambientat les seves novel·les als Estats Units. Va ser una visita amb la seva família a Tenerife i el seu enamorament de l’illa volcànica –"un territori viu, que rugeix per dins, i en el qual se sent el poder del foc sota els peus"– la que el va fer canviar i fer de la dramàtica geografia un dels puntals de la novel·la.

Admet que el fet que la sèrie de Netflix La chica de nieve hagi traslladat la seva localització a Màlaga li ha fet veure les seves ficcions des d’una altra òptica. "De tota manera, no podria haver situat El murmuri del foc en cap altre lloc", assegura des de Tenerife, un viatge promocional que fa que els periodistes segueixin els passos que el protagonista de la novel·la, l’apocat Mario, fa per l’illa.

Joc de pistes

Notícies relacionades

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)

El que Castillo proposa al lector és un joc de pistes que portarà el Mario, que acaba de superar un tractament de quimioteràpia, des de Puerto de la Cruz fins a La Laguna i La Orotava, passant pels pendents del Teide i pels seus paisatges sobrenaturals –on es trobarà el cos de la seva germana bessona– i l’observatori astronòmic, el lloc on ella treballava com a astrofísica ,perquè "Canàries té el millor cel del planeta per contemplar".

"Amb els anys –afegeix Castillo– m’he tornat més reflexiu. Aquesta novel·la és molt més emotiva i empàtica", assegura per definir el seu llibre com "un cant a la vida envoltat de mort".