Luz de Gas destapa el seu nou aspecte

La sala reobre demà, després d’un estiu d’obres. La condueix un quintet integrat per Gallardo, el seu germà Àlex i Joan Sánchez (tots tres són al capdavant del grup Comerbailando, que gestiona La Biblio, Jaleo i La Ofi), així com Aleix Ramoneda (director artístic en la promotora The Project) i Àlex Recort (empresari de relacions públiques a càrrec del club The End). Tenen entre 26 i 40 anys, i Luz de Gas els sembla "un local icònic que ofereix una oportunitat atractiva per donar-li una nova empenta i que tingui, almenys, 30 anys més de vida", destaca Joan Sánchez. El propòsit és "obrir el ventall de músiques i públics, i que més gent pugui fer-se seva la sala". El grup continua comptant amb el soci històric de Sardà, Fernando Vila.

Els canvis són visibles des del carrer: nou logotip i un rètol inferior on anirà el nom de l’atracció de la nit, sigui un artista o una festa. Decoren les portes els dos àngels tradicionals de Luz de Gas en una "versió reinterpretada". Dins, les barres continuen on eren, però renovades, i la central és ara més curta, fet que deixa més espai. Al fons de l’escenari veiem llargs sofàs que es destinaran a reservats.

¿Festes? Els dimecres entrarà en escena Toy Room ("la més famosa de Lío, d’Eivissa"), els dijous seguirà la ja rodada Mimus, un divendres al mes obrirà Crême de Crême i els dissabtes seran per a una festa electrònica d’una marca per precisar. Luz de Gas interpel·larà una clientela jove, mentre que la madura apuntarà a les noves franges de tardeig i a un espai destacat que donarà un tomb: el pis de dalt, el club. És un lloc amb caràcter propi, per a 250-300 assistents, convertit ara en piano bar. Amb tot això, el propòsit és conservar la clientela de sempre i ampliar-la per baix. "Ja hi ha gent que em diu: Ara els meus fills venen a Luz de Gas, i això és fantàstic", celebra Ramoneda. "La sala, com un punt social on passen coses".

Aforament estratègic

La música en directe, a dalt i a baix, està cridada a ser troncal, remarca Aleix Ramoneda. "Els promotors que venen al·lucinen, perquè l’equip de llum i so és del nivell més alt que puguis trobar al món. Hi ha càmeres fixes perquè l’artista pugui gravar el concert amb el nivell tècnic d’un programa de televisió, sense haver de portar un equip extern", explica. Es tracta d’"atraure artistes nacionals i internacionals de tots els estils i amb un punt de vista més exigent del que hi havia en els últims anys", diu. De moment, noms com Edurne, Myles Sanko i Antonio Orozco actuaran aquesta tardor.

Notícies relacionades

Paco Plaza: "No fa falta entendre l’altre per estimar-lo"

Apple posposa ‘The savant’ per les seves similituds amb el cas de Charlie Kirk

Sempre s’ha dit que el que sustenta els números d’una sala no són tant els concerts com les copes, però, afegeix Cristian Gallardo, "la música en viu és el que fa que caigui bé". Qüestió de reputació i d’aura. Aquí, Luz de Gas, amb el seu aforament de 750 assistents, cobreix un espai "molt atractiu a Barcelona", fa saber Ramoneda. "Ni molt gran ni massa petita".

Davant la cançó que la nit barcelonina està una mica decaiguda, ells tenen clar que "està tornant a créixer", assenyala Cristian Gallardo. "A Madrid hi ha sobreoferta, i es torna a parlar bé de Barcelona, on són diversos els clubs que s’estan reformant". Es tracta d’"oferir un producte de qualitat perquè la gent de 25 a 35 anys deixi el sofà i surti al carrer", afegeix Joan Sánchez. El públic de Luz de Gas no sembla nodrir-se especialment de turistes i expats. "Així és", coincideixen tots. "Aquesta és una sala per al públic nacional, per als barcelonins".