Esther García, premi a 50 anys de cine

Segons el seu parer, el Donostia també serveix per reivindicar una professió sobre la qual, lamenta, en general es té una idea equivocada. "Fins i tot des de dins de la indústria es tendeix a pensar que els productors som mers gestors econòmics. Sí, una part molt important de la nostra feina és gestionar uns fons que són imprescindibles per fer una pel·lícula, però la primera de les nostres obligacions és creativa: ens encarreguem de trobar històries que mereixen ser explicades i somnis que s’han de convertir en realitat, i d’acompanyar els directors i directores tan bé com puguem en cadascuna de les tasques creatives".

Principalment, García ha portat a terme aquesta tasca des dels despatxos d’El Deseo. Va entrar en la companyia un any després que la fundessin els germans Pedro i Agustín Almodóvar, que havia conegut durant el rodatge del curt Folle... folle... fólleme Tim (1978) i amb qui va estrènyer vincles al llarg de la complicada filmació de Matador (1986), en què va exercir d’ajudant de producció. "Per a en Pedro va ser molt difícil entendre’s amb el productor Andrés Vicente Gómez, que va crear un ambient de treball molt complicat també per als actors i les actrius". Va ser llavors quan els Almodóvar van decidir crear la seva pròpia companyia. "Crec que vam trobar ràpidament una manera còmoda de treballar plegats", recorda la productora. "I, una vegada aconseguit l’objectiu amb què es va crear l’empresa, que era establir un sistema per fer realitat les pel·lícules d’en Pedro, ens vam llançar a buscar altres autors per recolzar". Álex de la Iglesia, Isabel Coixet, Lucrecia Martel, Guillermo del Toro, Damián Szifron, Pablo Trapero i Daniel Calparsoro són alguns dels cineastes amb qui ha treballat d’aleshores ençà.

Quan García hi va posar el peu fa 50 anys, la indústria del cine era gairebé exclusivament masculina. Va debutar com a secretària de producció en la sèrie Curro Jiménez i va exercir la mateixa funció en pel·lícules eròtiques i comèdies dirigides per Mariano Ozores i protagonitzades per la parella Pajares-Esteso com Jo hice a Roque III (1980) i Los liantes (1981). "Era una mica vergonyós el que les dones vèiem en aquells rodatges", recorda. "No ens plantejàvem de manera gaire conscient quants obstacles havíem de superar; simplement els esquivàvem. Jo vaig sofrir bullying i menysteniments pel fet de ser dona, i ara mateix no et sé dir com ho vaig superar. Suposo que la meva determinació era tan gran que em va permetre fixar-me menys en què passava al voltant que no en el que jo volia aconseguir".

Prioritzar l’empatia

Quan ella va accedir a posicions de comandament, va adoptar una forma d’autoritat "que no es corresponia amb l’habitual en l’època, basada en el cop sobre la taula i en frases com “les coses es fan pels meus collons”. Jo sempre he prioritzat l’empatia, i crec que això té a veure amb la meva condició de dona. En general crec que nosaltres tenim una actitud que és idònia per a la tasca de producció: negociar i dialogar en comptes d’imposar".

Notícies relacionades

Angelina Jolie: "M’estimo el meu país, però no el reconec"

Iron Maiden i el xoc dels festivals de metal

En l’actualitat, la presència de les dones ha augmentat en tots els departaments de la indústria, i això en bona mesura ha sigut gràcies a les portes que García i d’altres com ella han anat obrint. "Durant dècades, el talent de les dones ha estat relegat a un segon pla però, quan s’han obert escletxes en aquest sistema patriarcal, ha fet eclosió amb una força irrefrenable. Els directius de les televisions i les plataformes encara són homes, és cert, però també això canviarà més aviat que tard". Segons l’opinió de la productora, això sí, el talent femení continua tenint una assignatura pendent. "Les dones del cine espanyol hem de deixar de censurar-nos a nosaltres mateixes pensant que les nostres obres han de ser petites. Hem d’aprendre a pensar coses grans".

Segons el clixé, els premis honorífics es concedeixen a aquells talents amb unes aportacions que formen part del passat. "Per un moment, vaig pensar que donar-me’l era una manera d’ensenyar-me la porta de sortida", fa broma García sobre el seu Premi Donostia. Mentre assaboreix els èxits aconseguits per una de les seves últimes produccions, Sirat –representant espanyola en els pròxims Oscar-, i supervisa el rodatge de la pròxima pel·lícula d’Almodóvar Amarga Navidad, pensa en la seva etapa creativa següent: "Vull tenir més estona per gaudir de la família i tenir cura de la salut, però també vull continuar recolzant el talent, i especialment el de les dones".