El teatre s’expandeix al matí i a dilluns i dimarts

Els exhibidors consultats per EL PERIÓDICO indiquen que al darrere d’aquestes ànsies per presentar espectacles tots els dies i gairebé a tota hora, sense deixar un sol buit en la programació, està relacionat amb la pujada del lloguer a Barcelona. "La multiprogramació és una necessitat. Cal rendibilitzar al màxim la sala", assenyala Sem Pons, de l’Espai Texas.

Dilluns, públic local

Aquest any els dilluns compten, entre d’altres, amb el monòleg No ho hauria de fer, que es pot veure els dilluns, del 29 d’aquest mes al 14 d’octubre, protagonitzat per Roger Coma. "El públic dels dilluns sol ser local, no de fora de Barcelona", indica Pons. L’obra El mestre i el mar s’estén als dilluns i també s’ofereix els diumenges en horari de vermut: a les 12.30 hores. "Hi ha gent que prefereix venir al teatre i després anar a dinar". Bob Pop tornarà l’octubre només en aquest horari.

Fins ara els exhibidors programaven espectacles familiars els diumenges, però com que el preu mitjà d’aquests espectacles ha anat caient i amb això la recaptació, molts teatres s’han passat a un altre tipus d’oferta. "Ja hi ha molta programació familiar de qualitat i a preus barats en teatres públics, al Liceu i L’Auditori", comenta Pons.

Des de fa més d’un lustre, La Villarroel també aposta per aquesta modalitat, on encaixa la seva programació OFF. I al Goya s’han assentat també les funcions els dilluns i els dimarts; de fet, aquesta temporada reposa dues comèdies que han obtingut l’aplaudiment del públic: Plaer culpable, i Les dones sàvies. I a l’octubre actuarà el premiat Toni Servillo (La gran belleza) amb una única funció de Le voci di Dante, un Flaix del Temporada Alta que submergeix l’espectador en un viatge iterari i vital inspirat en La divina comèdia.

Subsistència econòmica

Toni Albaladejo, veterà productor d’Anexa, que amb 3XTR3S i el Tricicle i Dagoll Dagom gestiona el Teatre Poliorama, considera que la multiprogramació és un pur exercici de subsistència econòmica. El Poliorama, un històric teatre situat a la Rambla, no podria aguantar sense oferir funcions tots els dies o gairebé, des del matí fins a la nit amb funcions habituals, escolars, familiars i golfes. "Fem de tot: espectacles de text, flamenc, musicals i humor". El motiu, explica, és la diferència entre el que val muntar i mantenir un espectacle a la cartellera i el que el públic paga. "Fa anys que el preu de les entrades està bloquejat, les pujades han sigut són ínfimes. Hi ha por de fer-ho, però la realitat és que tot puja: l’aigua, la llum, els salaris i el preu del lloguer, que s’ha disparat a tot Barcelona".

Com a exhibidor, Albadalejo procura rendibilitzar el local al màxim, optimitzar la sala tot el possible. Entre les propostes en dilluns i dimarts compta en aquesta arrencada de temporada amb Els colors de Duke Ellington i Pots ser tu, puc ser jo, sobre la dura realitat de les malalties mentals en l’adolescència.

"A l’estranger l’entrada d’un musicals no baixa dels 120 o 150 euros i aquí estan entre 40 i 50. Ànima, que va triomfar al TNC la temporada passada, es podia aconseguir per entre 16 i 32 euros", recorda. "Entre els costos i els impostos, als teatres privats no ens queda cap més opció que programar més", admet Albaladejo. "No ens podem permetre estar per sota del 60% o 65% d’ocupació. Aquesta xifra determina si guanyem o perdem diners", acaba afegint.

El professional creu que les subvencions per exhibir, tot i que ajuden, no són res de l’altre món. El Poliorama rep ajudes de 20.000 euros de la Generalitat i de 15.000 de l’Ajuntament, però paguen un lloguer de 300.000 a l’any.

Més espectacles

Ara, a diferència del segle passat, hi ha molts més espectacles que espais on exhibir. Oferta i talent no falten, per això l’excel del Poliorama és un autèntic tetris, molt complex de portar a terme.

Per a Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, una de les quatre sales de Focus a Barcelona, hi ha hagut una evolució. "Hem passat d’oferir funcions golfes a funcions en horari normal els dilluns i dimarts", explica. Juntament amb les matinals al migdia els dissabtes, aquestes funcions formen l’OFF Villarroel. Les va començar a programar amb Vaca 35, companyia mexicana que acabava el seu espectacle Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido servint un potent guisat que preparaven durant la funció. "Hem comprovat que la idea d’anar al teatre i després a dinar funciona. És un bon pla. A la gent li agrada", explica la directora de la sala.

Notícies relacionades

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Pop agredolç i esplendor exòtica

Funcions vermut

També el Maldà ha activat les funcions vermut a les 12.00 hores. "Ens hem adonat que ve més gent jove a aquella hora i volem provar com va. La idea ens agrada també perquè permetrà a les companyies i a nosaltres conciliar millor la vida personal i familiar amb la laboral", afirma Adrià Aubert, responsable de la sala. I com que el públic és el que, sens dubte, mana, si no funciona sempre són a temps de canviar-ho. El públic dirà. Els espectadors són els que tenen l’última paraula per veure si aquestes opcions funcionen. Els empresaris esperen veure què passa a les sales.