La tornada del Mundial Bar: un viatge en el temps

No va fer falta. L’altre aspirant va desistir al veure l’empenta amb què Rebordosa alçava el braç com si tingués una molla cada vegada que superava el seu preu. No tenia res a fer perquè els amos de Grup Confiteria volien quedar-se amb Mundial Bar sí o sí. La raó: "Som mundialeros. Aquí havíem vingut molt", recorda Baldovinos, més nerviós que amb qualsevol altra de les obertures realitzades en els 10 anys que porta l’empresa en marxa. I no són poques: amb el local del Born han arribat als 27; d’aquests, 18 són propis i 9 més els comparteixen amb socis externs.

"El bonic seria que les famílies fundadores d’aquests negocis que donen identitat a la ciutat seguissin. Però si no és possible, som com un mal menor perquè ens els quedem per conservar la seva essència", explica l’empresari. És el que han fet fins ara: sis dels establiments estan catalogats per l’ajuntament de Barcelona (La Confiteria, Bar Muy Buenas, Cèntric, Betlem, Cafè del Centre i La Font del Gat) i la resta són emblemàtics, com Mundial Bar.

No revelen quant van pagar en la subhasta, però sí que expliquen que la inversió per obrir, aquest dimecres després de gairebé un lustre tancat, ha sigut de menys de 200.000 euros (poca cosa per a un grup que factura més de 20 milions anuals). No han fet obra; només han pintat, han canviat l’equipament de la cuina, han instal·lat aire condicionat i poc més… La idea era tocar el mínim perquè mantingués l’aspecte de sempre.

Si Santiago Carrillo o Gabriel García Márquez, habituals del lloc, fossin vius, no haurien advertit els canvis. A l’escriptor el fascinava aquest lloc. "Si hagués conegut abans aquest bar hauria escrit Mil años de soledad", va dir als amos. Es referia a l’ambient d’aquest lloc, on cada vegada que entrava era testimoni de mil i una anècdotes de les quals treure prou inspiració per allargar Cien años de soledad.

El mural gegant amb boxejadors davant la barra es va perdre i se n’ha fet de nou. Després de buscar fotografies antigues van poder fer-se una idea dels retratats, com Pedro Carrasco i Vicenç Febrer, famós pel seu lleó. Les altres fotos de púgils estaven guardades però van voler que pengessin al mateix lloc; ho van poder fer consultant velles imatges de l’espai… i les marques que havien deixat a la paret després de tants anys. Allò torna a semblar la seu d’una penya d’aficionats de boxa que hi va haver entre finals dels anys 30 i finals dels 60.

Nous negocis

Tampoc va ser fàcil reproduir la carta. En tenien una de principis d’aquest segle i per això han respectat la seva estructura, amb els apartats Planxa i Fregits d’inici. Hi ha plats que segueixen, com els calamars a l’andalusa, el caçó en adob, els daus de filet amb allada, i els que apareixen sota l’epígraf Closca (musclos picants, cloïsses en salsa verda…). ¿I els altres? "Hem pensat què oferiria avui Mundial Bar. Si fessin bocates o guisats, de què serien. No sabem si hi havia seitons en vinagre o amanida, però hem imaginat que hi serien", comenta Baldovinos. Han apostat per la cuina de mar perquè l’establiment que va obrir Miquel Tort el 1925 va tirar de peix per la seva proximitat a la llotja i al port.

Notícies relacionades

Puig guanya 247 milions en el primer semestre, un 4% més

Les grans elèctriques demanaran retardar el tancament de les nuclears

Per acabar de mirar enrere, han comprat ganivets i argolles antigues, utilitzen vaixella de Duralex… "Intentem teletransportar el client en el temps, al que hi havia abans: el bar de barri dels Tort de tota la vida. Hem de seguir igual", afirma el restaurador. Aquest viatge al passat serà encara més intens fins al 14 de setembre, perquè qui reservi taula podrà escollir plats d’una carta en pessetes amb un descompte del 50%.

Diu Baldovinos que obriran un nou negoci aquest any i un altre més el 2026, i que la seva idea és "estar tranquils" durant una temporada. Però mai se sap amb ells. Si hi ha un negoci emblemàtic per salvar, ¿algú dubta que es posaran la capa i acudiran al rescat.