La tornada de Mazoni: «Hi ha un punt en la teva carrera que és perillós: quan ja no ets novetat i tampoc ets una llegenda»

¿Com va sortir d’aquell enrenou mental? El músic empordanès, creador de cançons destacades del pop català modern, com ‘Eufòria’, ‘A.I.L.O.D.I.U.’ o ‘No tinc temps’, es va plantejar al principi «escriure una cosa que no fos composició musical, potser un conte o una petita novel·la», però sense objectius, ni terminis. «I un dia, agafant la guitarra, em va sortir una cançó, al cap d’uns dies, una altra... Va ser deixar de sentir pressió i començar a sortir-me cançons». Així va començar a cobrar forma el repertori de ‘Banderes per daltònics’, l’àlbum que surt a la llum aquest divendres. Una obra que no va venir precedida de cap premissa. «Quan em veia pensant a organitzar i planificar, immediatament eliminava aquesta idea del meu cap».

L’influx ‘beatle’

Així com els seus últims discos partien d'un principi sònic o conceptual molt definit (el 'beethovenesc' 'Ludwig', 2021; el 'punkie' 'Desig imbècil', 2019; l'acústic 'Carn, os i tot inclòs', 2017, l'electrònic '7 Songs for an endless night', 2016), aquest ve a ser un àlbum pop canònic de Mazoni en el qual afloren les seves influències primigènies, passades pel filtre d'un refinament madur. «Em van anar sortint cançons bastant pop, bastant ‘beatle’. Vaig pensar: ‘ja ho analitzaré quan estigui fet’. Em diuen que és un disc molt Mazoni. No sé, penso que sí que connecta amb els quatre primers, amb l’esperit de cançó pop i tornada, una cosa que porto molt dins». Ho ha elaborat amb Aleix Bou a la producció i còmplices com Jordi Bastida (Trau, Alizzz, Sidonie), Dani Ferrer (Love of Lesbian) i Amaia Miranda.

El que no és possible recuperar és la innocència dels inicis, clar. «No puc evitar haver viscut el que he viscut, i tenir 48 anys, però sí que he intentat recuperar la intimitat d’estar jo sol en una habitació amb un bloc de notes, fent cançons que no escolta ningú i que ningú espera, com un petit tresor», explica. Hi ha traces de sarcasme en peces com 'La cuina està tancada' i frases com "m'estic cuinant un gran futur", on diu que riu una mica de si mateix. D’aquí surt el títol de l’àlbum: 'Banderes per daltònics’ són una picada d’ullet distòpic, un senyal de desubicació. «M’imagino construint una cosa per a algú amb dificultats per entendre-la, unes banderes que els daltònics puguin interpretar».

L’‘efecte Bad Bunny’

Notícies relacionades

‘Sîrat’, ‘Romería’ i ‘Sorda’, preseleccionades per als Oscars

Kim i Lionel Logchies, el matrimoni del museu revelació de BCN

A 'Perdre per guanyar' apunta a "l'exageració de la cultura de guanyar i perdre, que s'està portant a nivells una mica 'heavy'", estima. Començant per la música. «Ara tot és buscar el més difícil encara, omplir més estadis que ningú, posar l’entrada més cara... Tot això és molt antinatural per a mi. Ara en tot hi ha un guanyador molt clar i totes les altres coses són perdedors, i en la vida hi ha molta gent que no trenquem rècords». És possible que avui els més joves associïn la música a l’esdeveniment multitudinari, a una idea d’èxit i al lluïment a les xarxes. «Em preocupa, sí. Hi ha una distància enorme entre Bad Bunny, omplint deu ‘metropolitanos’, i un altre artista d’un talent similar que té problemes per tocar en una sala».

En l’esfera catalana, potser més darwinista per la seva dimensió reduïda, de vegades sembla que només hi hagi espai per als productes de moda i que els artistes amb trajectòria quedin enrere. «Hi ha un punt en la teva carrera perillós i és quan ja no ets una novetat i tampoc has arribat a un estatus de llegenda», observa Jaume Pla, que es disposa ara a constatar «si amb l’aturada d’aquests dos anys s’ha generat una mica de fam de Mazoni». Estrenarà gira al Mercat de Música Viva de Vic (jornada inaugural, 17 de setembre), camí de l’ Auditori de Girona (4 d’octubre) i el barceloní Apolo (11, festival Empremtes). Format de quartet, amb el seu productor, Aleix Bou (bateria), Natán Arbó (baix) i Emili Bosch (meitat del duo b1nO, guitarra i sintetitzadors). «M’agradaria que això fos com un nou començament».