Luisa Martín i Olivia Molina confronten poder i patriarcat

El Goya torna a obrir les seves portes amb Malditos tacones, una tragèdia contemporània sobre el dilema de dues dones poderoses en una societat on predominen els patrons patriarcals. Luisa Martín i Olivia Molina encarnen dones de generacions diferents, una de nascuda en plena dictadura franquista i l’altra nascuda a l’Espanya democràtica que s’ha fet a si mateixa com a advocada i lidera un important bufet.

L’obra d’Ignacio Amestoy que dirigeix Magüi Mira confronta dues visions de com plantar cara al poder patriarcal des d’una posició de privilegi. "Es tracta d’una tragèdia contemporània", confessa la directora, encantada amb la tensió que genera en escena l’enfrontament entre les protagonistes. "Són dues dones molt diferents que es reconeixen l’una a l’altra després de trobar-se per sorpresa. Cada una es descobreix a si mateixa i aquest viatge, d’alguna manera, també l’hem viscut en els assajos", apunta Molina. L’equip es retroba a Barcelona després de l’aturada vacacional amb moltes ganes de continuar endavant amb aquest muntatge que arriba rodat. Han fet 89 funcions abans d’arribar al Goya, on són només una setmana a la cartellera, fins diumenge vinent, dia 7.

El títol de l’obra fa referència a un element que tant empodera com castiga la dona: les sabates de taló. "Representen la construcció de gènere", apunta Molina.

Les dues protagonistes són dones que s’admiren. Totes dues han arribat a dalt de tot però hi ha una cosa que les portarà a enfrontar-se. Un espai obert però molt claustrofòbic és el marc on es produeix l’enfrontament verbal. Luisa Martín interpreta Victoria Burton, una dona forta que ha convertit l’empresa familiar en una multinacional. És 20 anys més gran que la brillant advocada María García que encarna Olivia Molina en el seu debut en el Goya, una dona feta a si mateixa. "Totes dues intentem descarnadament treure de la motxilla un munt de passat que ens està fent mal, una cosa que ens porta a un enfrontament cruel –comenta Martín–. És una obra que no et deixa respirar. Comença i va com un Tomahawk fins al final".

Identitat

Notícies relacionades

El Museu Picasso bat rècords d’assistència

La fi d’una era en el cine (i les sèries)

Els dos personatges tenen conflictes íntims no resolts. "Totes dues tenen la seva identitat trencada i en aquest intent per reconstruir-la es fan mal i s’agredeixen de manera salvatge", assenyala Mira. Totes dues burxen en conflictes de la vida privada a la recerca de transparència. "¿Pel fet de ser dona tenim un salconduit d’honestedat? No, això ho deixa clar l’obra", aclareix la directora. Per a ella el text reflecteix el moment en què ens trobem com a societat. "La confiança s’està perdent i els valors com a mínim estan canviant perquè ens trobem en un moment frontissa, amb moltes possibilitats de canvi. El terra, el que abans ens donava estabilitat i confiança, es mou".

Són molts els temes que apareixen en aquest duel entre dues dones que lluiten per saber els que són en realitat. "El món no està fet per a elles, on no són més que el reflex d’una societat encara molt desigual", afegeix la directora. Les protagonistes són exemples d’aquesta falta de respecte i violència amb què han crescut.