Retrat d’una artista en flames

L’ any passat va circular per festivals el film Un sueño más largo que la noche, fantasia experimental i antipatriarcal realitzada per Niki de Saint Phalle. Part de la vida d’aquesta artista fascinant és recreada en aquest biopic amb els tòpics típics sobre l’art i la bogeria. Perquè Niki, quan era petita, va pintar de vermell els genitals de les escultures d’un museu, i de jove, casada amb un novel·lista i mare d’una filla –Laura Duke Condominas, protagonista de la seva pel·lícula i de Lancelot du lac, de Robert Bresson–, guardava sota el matalàs tota mena d’objectes punxants. Tan àvida de coneixement –va ser model, va interpretar al teatre peces de Jean Cocteau, va fer cine, pintura, escultura i, en la seva maduresa, instal·lacions urbanes– com a inestable i de tendències suïcides, va ingressar en un manicomi a Niça el 1953.

La pel·lícula s’atura massa en aquests passatges, busca clarificar els traumes de Niki revelant que va ser abusada pel seu pare, passa de puntetes per la seva estada en la mallorquina Deià i no acaba de fixar la relació que va mantenir amb l’escultor Jean Tinguely. La seva experiència és inabastable. Donaria per a més films. Niki és un film desequilibrat. Interessant, perquè el personatge ho és molt, però també acadèmic, un contrasentit en relació amb l’artista evocada.

Notícies relacionades

Un Raphael reconstituït

Rutger Bregman: "Soc el Robin Hood dels talents"

‘Niki’

Céline Sallette (Estrena: 22/8/2025)