Mallorca acull l’exposició més completa sobre l’obra de Miró

Les estrelles, ocells, dones i altres símbols de Miró omplen Palma en l’exposició múltiple i la més completa sobre l’artista realitzada a Espanya en les últimes dècades. Paysage Miró ofereix perspectives no revisades fins ara de la trajectòria i la figura del geni català establert a Mallorca. Els entusiastes del seu art i els que vulguin conèixer el creador que "pintava perquè els espectadors imaginin i somiïn" tenen al seu abast 117 obres, entre aquestes algunes d’inèdites, i uns 250 objectes i documents de l’artista que podran visitar a les mostres de la Fundació Pilar i Joan Miró, inaugurada dimecres; a la Llotja, que es va inaugurar dijous; i al Casal Solleric i Es Baluard, que van obrir divendres.

Cada espai ofereix una lectura diferent i permet veure més enllà de l’arquetip que es difon habitualment de la seva obra, perquè "hi ha molts mirós dins de Joan Miró", assenyala el coordinador de Cultura de Cort i un dels quatre comissaris de l’exposició, Fernando Gómez de la Cuesta. El pioner que "va ensenyar a mirar el que no percebíem i va crear imatges inexistents", afegeix, "se situa al lloc que mereix perquè és un dels creadors més transcendentals de la Història de l’Art", en paraules de Marga Prohens, la presidenta del Govern, sobre el "deute saldat" que tenia Mallorca amb ell.

Tres punts

No hi ha un recorregut preestablert per les quatre seus de l’exposició perquè no és cronològica, tot i que si el visitant l’inicia en la Fundació Pilar i Joan Miró s’acostarà a l’"espurna màgica" que impulsa el procés creatiu. La directora de l’espai, Antònia Maria Perelló, explica que l’artista va escriure que l’atzar era bàsic i "per crear tenia un mètode amb tres punts". "La inspiració, que li apareixia per un objecte o una imatge; l’esbós, que sorgia més o menys espontani i sense atendre a convencions; i la composició conscient", comenta.

Els objectes que recollia al camp i la platja i imatges de retallades de revistes dialoguen amb les seves obres en la mostra, que exhibeix, a més, esbossos, quaderns i cartes amb els seus amics artistes, com Picasso, Calder, Kandinsky, Duchamp, Klee i Joan Prats, i obres d’alguns; tot en un passeig on s’enllaça la natura, la poesia, la música, la Guerra Civil i altres temes.

El negre i el color

Aquesta mostra de la macroexposició "actua de nexe entre tota l’obra mironiana", per això Fernández de la Cuesta recomana visitar-la en segon lloc. S’hi explica "la pintura com a color davant l’escultura com ombra" i posa en comú "tots els elements simbòlics, les icones que Miró utilitza saltant d’una tècnica a una altra de manera molt àgil", segons el comissari.

A més, malgrat que la pintura de Miró és color, a partir dels anys 60 el negre va guanyant terreny i fins i tot fa desaparèixer el color en algunes obres, com es pot veure al Casal Solleric, i l’esmentada ombra es converteix en escultura. "Hi ha una explicació relacionada amb el seu gust per l’art primitiu i les escultures inicials, que podien ser els objectes contraposats al foc de la caverna", compara.

Per a Carmen Fernández Aparicio, una altra de les comissàries de l’exposició, a més de conservadora d’escultures del Museu Nacional Reina Sofia, el protagonista de Paysage Miró és "un dels grans escultors del segle XX".

Diu que "va començar als anys 20 creant objectes que acoblava i a partir dels 40 es va posar seriosament amb elements com troncs, pedres, arrels, objectes artesanals i d’altres que recollia a la natura, que després unia i ho passava a bronze amb gran força pictòrica".

El Reina Sofia ha cedit al Casal Solleric 27 obres de les 53 en total del centre d’art que hi ha en la macroexposició.

Amb una grua

L’anècdota de l’exposició de les deu escultures monumentals amb pàtina negra l’explica Manuel Segade, director del museu, referent internacional de l’art contemporani. La peça Oiseau lunaire (1966), la de més dimensió, "està sempre al jardí i per retirar-la d’allà va caldre treure les portes i fer servir una grua", tal com explica sobre una mostra que reuneix per primera vegada aquest conjunt escultòric.

Són figures amb les quals Miró "pretenia crear éssers imaginatius, monstruosos, que impactessin. Les escultures, al ser tridimensionals i compartir espai amb nosaltres, tenen aquesta capacitat de forma diferent de la pintura", assenyala la comissària i conservadora. Aquesta és la força que buscava l’artista; i "volia que aquests personatges fossin figures somiades, estranyes i que habitessin la natura, llocs on estan ubicades habitualment.

Per això Fernández Aparicio es va alegrar de veure-les entorn de "meravelloses columnes com palmeres", va dir amb referència a l’edifici gòtic de la Llotja. Les escultures remeten multitud de símbols mironians, com el sol, la lluna i les estrelles, a més de la dona i referències sexuals.

"Connecten amb la idea de la Venus primigènia, de la dona arrelada a la terra, amb el sentit de la sensualitat que tenia Miró, molt natural i important per a la vida", destaca la comissària.

El més rebel

L’última parada és per conèixer el Miró "més radical, totalment rebel", com explica el director d’Es Baluard, David Barro: obres col·locades en teoria del revés, altres de cremades o esquinçades i algunes que han sigut pintades sobre teles d’altres artistes.

Notícies relacionades

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

L’univers de Grangel Studio brilla a Casa Seat de Barcelona

Qui també és comissari destaca que "al contrari de com comencen molts artistes, molt rebels de joves però que s’acomoden amb el temps, Miró va lluitar contra el seu clixé en l’última etapa de la vida. Amb 80 anys no es va assentar i va seguir pintant mirós guanyant milions de pessetes perquè va voler repensar el lloc que podia ocupar així que evolucionava la pintura".

Relata Barro que en una ocasió va llegir que "Miró sol ser més modern que els seus intèrprets" i el subscriu, ja que "és un artista que malgrat haver passat a la Història de l’Art, l’han limitat al surrealisme sense saber veure la radicalitat que va mostrar un cop es va establir a Mallorca". n