Homenatge a Françoise Gilot

La primera vegada que Pablo Picasso i Françoise Gilot es van veure va ser al restaurant Le Catalan, a prop de Notre-Dame. Ella tenia 21 anys i era una aspirant a artista, ell li treia quatre dècades i ja era mundialment conegut. Corria el mes de maig de 1943, els nazis havien ocupat París, cada dos per tres passaven per l’estudi de Picasso a empipar (Matisse i ell eren a la llista d’artistes "degenerats") i la relació del pintor malagueny amb Dora Maar feia aigües. Els seus inicis van ser escalonats, però quan la guerra va haver acabat i París va ser alliberat, ja eren parella. Picasso va decidir llavors abandonar París i instal·lar-se amb Gilot al poble de Vallauris, al sud de França.

A La Galloise, la casa on es van refugiar de la fama i el soroll del món, Gilot i Picasso van dibuixar, van pintar (Picasso hi va descobrir la ceràmica) i van tenir dos fills: Claude, que va néixer el 1947, i Paloma, el 1949. L’arcàdia feliç va començar a esquerdar-se poc després del segon embaràs, explicaria anys més tard Gilot a Vida con Picasso, les memòries escrites junt amb Carlton Lake en què va narrar els 10 anys que va passar amb el geni malagueny.

Allà el descriu com un pare atent tot i que ocupat i un artista obsessiu amb la feina, també com un ésser irascible, violent i tòxic. El 1954 es van separar. Gilot, l’única dona que es va atrevir a deixar Picasso, va publicar les seves explosives memòries una dècada més tard i el món es va girar contra ella. Va acabar vivint als Estats Units, on va seguir amb la seva carrera com a artista. No ha sigut fins al març del 2024 que el Museu Picasso de París li va dedicar una de les sales de la seva exposició permanent. Un tardà procés de rehabilitació que des d’avui té eco en el Museu Picasso de Barcelona, que per primera vegada omple una de les seves sales amb obres com Claude i Paloma jugant amb una pilota (1953), Els meus fills jugant (1952), Claude a cavall sobre una joguina (1952), La lliçó de lectura o La taula del jardí amb Claude, inèdites a Espanya.

La culpable és la seva filla, Paloma Picasso, impulsora d’una tendra exposició titulada Créixer entre dos artistes, que vol ser un homenatge al seu pare, la seva mare i el seu germà Claude (tots dos morts amb pocs mesos de diferència, l’estiu del 2023) i que té alguna cosa de càpsula del temps de la "infància encantada" dels dos en paraules del director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon.

Una mirada íntima

La mostra, alhora memòria i homenatge, és una mirada íntima a aquells anys i revindica l’obra de Gilot, "eclipsada en ocasions per la seva relació amb Picasso". L’exposició es podrà veure fins al 26 d’octubre i reuneix prop d’un centenar d’obres icòniques, moltes d’elles inèdites com La Guenon et són petit, entre pintures, ceràmiques, joguines, fotografies familiars i correspondència. Destaquen escultures com La mona i la seva cria (1951), que va partir d’uns cotxets que havia regalat Daniel-Henry Kahnweiler a Claude i que l’artista va robar al seu fill.

Notícies relacionades

Tècnics de l'Aragó es desplaçaran aquest dilluns al MNAC per preparar el trasllat de les pintures de Sixena

La jutge ordena traslladar les pintures de Sixena en un termini de set mesos

Abunden les escenes familiars (retrats dels seus fills quan eren nadons i nens, jugant o llegint) però també joguines que Picasso feia per als seus fills: figuretes d’un torero i uns mosqueters fets amb el cartró dels paquets de tabac, un arlequí articulat de paper o un cotxe de fusta. Picasso i Gilot van rebre una educació molt "burgesa" i van forjar per als seus fills un ambient procliu a l’expressió artística, tot i que van decidir no explicar-los res sobre pintura i dibuix. Els nens acabarien jugant a organitzar exposicions per a les quals feien dibuixos que després venien.

Les fotografies d’Edward Quinn i Robert Doisneau reflecteixen un ambient relaxat, de caos controlat i certa austeritat malgrat el renom mundial del malagueny. "A l’estudi només poden entrar nens i animals, als adults se’ls ha de fer fora perquè ho trenquen tot", recorda Claude que li deia el seu pare. La seva germana Paloma, única filla viva de l’artista, va recordar en la presentació: "No és fàcil ser filla de Pablo Picasso, però tampoc de Françoise Gilot".