Ironia judeoargentina

Aquest primer llarg de ficció del director i també actor Iair Said té una bona arrencada. El protagonista, encarnat pel mateix cineasta, ha pres uns tranquil·litzants abans d’agafar l’avió perquè té pànic a volar, però, com que el vol sortirà amb diverses hores de retard, la medicació li fa un efecte no desitjat encara a terra. D’aquesta manera, entre somnàmbul i zombi, arriba a Buenos Aires moltes hores després i es retroba amb tota la família. El punt de partida no és excessivament original. David, el personatge en qüestió, torna d’Europa a la seva ciutat natal per assistir al funeral del seu oncle.

Al contacte amb una realitat que havia deixat enrere, sobretot en la relació amb totes les dones de la seva família i l’absència del pare, afloren les manies i contradiccions d’aquest jove burgès d’origen jueu, homosexual en crisi de parella, massa corpulent i insegur de si mateix. Said practica una ironia subtil en la majoria dels casos, d’humor més evident en d’altres. També és didàctic sobre els ritus jueus, com tallar-se un tros de roba en ple funeral. La barreja de tristesa i diversió funciona durant tot el metratge, tot i que es tracta d’un relat excessivament sustentat en la paraula: gairebé no hi ha pauses en els diàlegs constants.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

‘Los domingos mueren más personas’ Iair Said

(Estrena: 18/7/2025)