6 llibres de fantasia per llegir a l’estiu a 40 graus Celsius

Ahir va començar la 14a edició del festival Celsius 232 de literatura de terror, fantasia i ciència-ficció. Amb la llista d’autors que passaran per Avilés amb obra recent n’hi hauria prou com a guia de lectura que satisfaci les necessitats dels aficionats als gèneres de ficció especulativa durant aquest estiu. Però fins i tot del Celsius (i al setembre de la nova franquícia malaguenya de la Comic Con de San Diego, i al novembre de la cinquena edició del Festival 42 de Barcelona) en quedaran fora algunes novetats a les quals val la pena dedicar una estona aquest estiu. De tot l’infinit univers disponible, seleccionem sis lectures fonamentals:

‘EL MUNDO QUE FORJAMOS’, de D’N. K. JEMISIN.

L’autora ha sigut baixa d’última hora al Celsius. La que juntament amb Ann Leckie és l’autora de ciència-ficció o fantasia viva més guardonada ha preferit evitar la pressió que suposa anar pel món dient quatre coses clares sobre què està passant als Estats Units avui. Assenyalada fa ja una dècada, pels que volen Fer la Ciència-Ficció Americana Blanca, Masculina i Hetero una Altra Vegada, com a paradigma del woke en el gènere, aquell moviment reaccionari, els Rabid Puppies, s’han convertit ja en una manada de llops. Amb el seu últim llibre publicat a Espanya, continuació de La ciudad que nos unió, hauria sigut impossible no acabar parlant de Trump i els seus. Un grup de novaiorquesos anònims que es converteixen en avatars de la ciutat i els seus districtes s’han d’enfrontar a una contaminació que a mesura que l’acció es desenvolupa passa a ser cada vegada més canònicament lovecraftiana. Estén els seus tentacles a través de polítics xenòfobs i corporacions gentrificadores que volen Fer Nova York Gran una Altra Vegada. Escrita abans de la reelecció de Trump, amb tot el seu horror cosmicourbanístic sembla més optimista del que ha acabat sent la realitat.

‘LOS DIABLOS’, de JOE ABERCROMBIE.

Tret d’alguns experiments buscant públic més jove, el gruix de l’obra de Joe Abercrombie són els 10 llibres situats al món de la Primera Llei. Més cinisme, intriga, violència i dolor que fantasia. Després d’un reset que li ha costat un quant temps, arriba amb un món amb olor de nou amb el qual començar a jugar. L’Església d’Occident és femenina, fundada per una messies morta en una roda, Troia i Cartago van vèncer aqueus i romans, la màgia és viva i el perill que ve de l’Est no és groc sinó verd: elfs amb dents afilades. A Los diablos una companyia formada per una pretendent a l’imperi d’Orient, un croat resistent, un nigromant, una elfa molt interessada en la princesa, una dona llop escandinava i un vampir que necessita rehidratar-se urgentment viatgen cap a Troia. Aventures i humor (especialment a compte de la religió, una versió alternativa del catolicisme digna de Monty Pyton).

‘LA ESPADA FULGURANTE’, de LEV GROSSMAN.

Un altre autor que torna després d’un reset. Grossman deixa enrere les escoles màgiques de la seva sèrie de Los magos, que va passar a la televisió amb cinc temporades a la seva esquena, i es capbussa en les llegendes artúriques. Ni una versió amable a l’estil T. H. White ni un intent de reconstruir la crua veritat històrica que podria trobar-se sota el mite com va fer Bernard Cornwell. Grossman acull totes les contradiccions i anacronismes que se superposen en el cicle artúric, des de les ruïnes de la Britània romana a la cavalleria medieval o els viatges al món de les fades paral·lel de la mitologia de les illes i es queda amb totes aquestes, per situar els secundaris dels secundaris de la Taula Rodona davant els nusos solts que han quedat després de la mort d’Artur.

‘DÓNDE ESTÁ ENTERRADA EL HACHA’, de RAY NAYLER.

Nayler, treballador del servei exterior dels EUA i assessor de la NOAA, es confirma amb la seva segona novel·la com un nom imprescindible. Revelació amb La montaña bajo el mar, en el qual els temes (l’explotació dels mars, el potencial de la intel·ligència dels pops i les amenaces de l’ús de la IA) van portar a un equívoc que ell va voler desfer: el perill són els magnats que són darrere d’unes eines que encara estan lluny de garantir el que prometen. Incideix en aquesta idea a Dónde está enterrada el hacha, una novel·la en què el seu coneixement directe de Rússia el fa dibuixar cap a on podria derivar un règim com el de Putin amb instruments tecnològics avançats (i què passaria en un Occident que confiés el futur a la suposada racionalitat d’una IA). Acaba tot malament, clar. Perquè sempre hi ha una mà que gronxa el bressol.

‘CARL EL MAZMORRERO’, de MATT DINNIMAN.

La literatura de gènere intenta reclutar sense dissimulació el planter que suposen els milions i milions d’aficionats als videojocs. Mañana, y mañana, y mañana va triomfar amb una història sentimental sobre desenvolupadors de videojocs. Ready, Player One ho va fer inserint un personatge del món real en un joc de realitat virtual. Matt Dinniman està triomfant ara fent un pas més enllà: la realitat de la novel·la és un joc. A l’estil Douglas Adams, la Terra és arrasada per una civilització extraterreste i extractiva i els supervivents són utilitzats com a personatges d’un joc de supervivència retransmès a la galàxia amb els seus cofres de botí, minimapes, atributs recarregables, barres de vida, nivells, enemics sotjant a cada racó del laberint... La relació entre Carl, condemnat a ser personatge en aquestes masmorres, i la seva gata de concurs, ascendida a un nivell de consciència superior, és un dels elements més disfrutables. La satisfacció amb l’estructura general probablement sigui directament proporcional a les hores dedicades als RPG.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

‘VIENTO Y VERDAD’, de BRANDON SANDERSON.

Brandon Sanderson arriba a Espanya amb totes les reserves esgotades per firmar 6.000 llibres en tres dies i laments dels que se n’han quedat fora. El seu ritme de producció li deixa poc espai per a comptades aparicions públiques que mobilitzen els seus nombrosos lectors. Arriba a Espanya amb l’anunci de la publicació d’una novel·la independent, Islas de la Aguaoscura el 6 de novembre, però amb els seus seguidors encara digerint Viento y verdad, amb la qual tanca un primer cicle de cinc novel·les i unes 5.000 pàgines (n’hi haurà unes altres cinc més) de la seva sèrie més ambiciosa, El Archivo de las Tormentas. En aquesta remata l’arc que va d’una història de superació personal en un món de fantasia èpica i biologia imaginativa fins a un conflicte còsmic en què comencen a revelar-se les connexions entre els mons en què es desenvolupen les seves desenes de novel·les i que conformen l’univers que ha batejat com el Cosmere.