Rauw Alejandro, triomf en quatre actes

Un grup d’amigues es fa una foto amb la cortina daurada de l’escenari al fons. Van combinadíssimes, amb vestits vermells de serrells i llargs collarets de perles a joc, estil anys 20. No són les úniques espectadores que s’han pres seriosament el dress code que proposa l’amfitrió. La posada en escena de Cosa Nuestra està ambientada en una Nova York antiga, feta de gàngsters, traïcions, luxúria, luxe, despit i ambició.

La història, explicada en forma de musical, és senzilla i li va perfecta al personatge de buscavides irresistible de Rauw Alejandro. "Bona nit, Barcelona, és molt bonic tornar-vos a veure. Ustedes saben que jo estimo molt aquesta ciutat". El buscavides irresistible parla català, per motius que tot el Sant Jordi té al cap. Però avui no es parlarà de la seva ex, almenys no obertament. Raúl –així ho escriu a la marquesina de la seva Nova York imaginària, projectada a la immensa pantalla on transcorre la història– ja està amb una altra. La dona que el torna boig en aquesta Cosa Nuestra perfectament coreografiada es diu María. I amb María com a objecte de desig, va enllaçant èxits, encaixant els nous i els antics com si les eres de Rauw es poguessin fondre en una de sola, perfectament evocades per una estrella que canta i balla com les d’abans però controla els codis d’avui.

Notícies relacionades

La concòrdia i totes les altres coses

Gala González, una boda de portada... i de matisos

Desesperados encén el Sant Jordi i amb Revolú volen unes calces fins a l’escenari. "Em vull comprometre amb tu", li diu a María. Però també "no em pots tindre tancat a casa follant tot el dia, mami". No es parla del passat, però el porto-riqueny juga tota la nit amb l’equívoc. María li demana la cançó perfecta, i a jutjar per com esclata el Palau quan sona Todo de ti, ho és. Amb la romàntica Carita linda ens envia de viatge a Puerto Rico. I a la tornada, a l’escenari hi ha un llit king size perquè Rauw, ara ja sense samarreta, reciti les seves cançons-kamasutra i faci alguna temptativa de posar-lo en pràctica.

Quan María l’abandona, arriba el dol i el despit amb un Se fue més aviat passat de voltes, excusa per a una oda a la dona independent i a la solteria, no se sap si a la pròpia o a l’aliena. D’aquí al descens als inferns, amb Rauw embogit a Ni me conozco, i a la fi un quart acte més salser, on es barregen, una mica perquè sí, històries d’amor i gàngsters. Però què hi fa, si les cançons tenen la dinamita de Tú con él, de Desenfocao’. Buscavides, irresistible i guanyador.