‘El meu avi’, una cançó tan malinterpretada

Bonica tonada que sorprenentment ha eludit la cancel·lació malgrat que és una lloança al colonialisme: no ha de sorprendre que Vox sigui qui la defensi, complicant-nos la vida als que la voldríem indultar.

José Luis Ortega Monasterio en el documental Murs de silenci. / 3Cat

L’havanera El meu avi és al punt de mira després que el documental Murs de silenci (TV3) n’acusés l’autor, Josep Lluís Ortega Monasterio, d’haver sigut soci d’un proxeneta a cert bordell amb màniga ampla per a la prostitució infantil. La família del compositor ha cursat una demanda per calúmnies i difusió de falsedats, i el procés judicial està obert, però això no ha impedit que l’Ajuntament de Palafrugell hagi decidit retirar la peça de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell de dissabte que ve.

El que resulta sorprenent és que El meu avi hagi sobreviscut fins avui a l’onada de la cancel·lació quan el seu missatge està tan poc alineat amb les sensibilitats modernes, incloent-hi detalls significatius tractant-se de Catalunya: el narrador de la cançó parla en termes èpics de la guerra de Cuba, per descomptat des del bàndol espanyol, assenyalant les "perfídies i traïcions" que van conduir a la pèrdua de la colònia i honrant els soldats que van morir "al peu del canó". Potser, el sonor "visca Catalunya i visca El català" (al·lusió a la nau, que en realitat es deia El català) confon i els que cantussegen l’havanera sota els tènues efectes del cremat senten que brinden una emotiva ofrena a la flama eterna catalanesca, quan en realitat estan lamentant que Cuba aconseguís la independència.

Notícies relacionades

Tenim un bonic còctel de militarisme i colonialisme que amb prou feines ha donat senyal als radars habituals. És, en canvi, un aspecte de la vida del seu autor, d’una foscor per demostrar, el que col·loca la cançó a les llistes negres. I al compositor: s’han començat a cobrir plaques que un dia se li van dedicar i surten veus a favor de retirar-li la Creu de Sant Jordi. Es tolera més l’evocació de la submissió històrica d’una província d’ultramar, un episodi militar potser associat a la fatalitat del destí, que un comportament de l’autor aliè a la naturalesa de la cançó i més vinculat a l’esfera moral. Som aquí.

No ha de sorprendre doncs que sigui Vox qui surti ara a defensar l’honor d’El meu avi, un himne, al cap i a la fi españolazo que invoca velles gestes i apel·la al llenguatge dels canons i els herois, malgrat que siguin caiguts. Fastiguejant una mica els que veiem, simplement, en El meu avi una bonica composició de recreació històrica (més moderna del que sembla: és de l’any 1968) que la ciutadania ha fet seva per algun motiu: no descartem la forassenyada hipòtesi que pugui agradar perquè és una bona cançó.

Temes:

Calella Cuba Espanyol Vox

Inicia sessió 0 Comentaris

La música en viu guanya 1,6 milions d’espectadors en cinc anys

Antonio Orozco, una borratxera emocional en la nit de la seva vida