El sopar d’Emaús

Com ja li va passar a Patty Hearst, la neta del magnat de la premsa William Randolph Hearst que va ser segrestada per l’Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament i es va acabar aliant amb la seva causa, Rose Dugdale, hereva d’una adinerada família britànica, va enviar a la porra les seves arrels i la seva posició social i va entrar el 1974 com a voluntària en l’IRA. Baltimore reconstrueix els fets pels quals és coneguda: quan amb tres membres més de l’organització terrorista irlandesa van robar unes obres d’art en una acció reivindicativa tant de la classe obrera com de la causa independentista.

La pel·lícula es perd bastant en els seus permanents salts temporals, una fragmentació narrativa que en aquest cas poc o gens aporta a l’evolució personal de la protagonista, des que es va conscienciar amb la lluita contra el patriarcat a la Universitat d’Oxford fins al segrest d’una família aristocràtica en la seva fugida amb les valuoses teles. Imogen Poots dona credibilitat a la figura central, la seva ràbia i els seus valors, també la seva obcecació i violència. De jove va quedar impressionada pel quadre de Velázquez El sopar d’Emaús, que representa una serventa negra al centre de l’enquadrament d’una cuina, i aquesta pintura, ara sostreta, es converteix en metàfora de la seva pròpia actitud.

Notícies relacionades

‘Pasapalabra’ catapulta l’audiència diària d’Antena 3

Mette-Marit i Eva Sannum: dues plebees, dos destins

‘Baltimore’

Christine Molloy i Joe Lawlor (12/6/2025)