Quaranta anys de vici i subcultura

El mes de juny es presenta intens, més del que sol ser habitual, a la meca del vici i la subcultura, cova d’Alí Babà del gènere fantàstic i, sense gaires rodeigs, la "llibreria friqui més gran d’Europa". Parlem, és clar, de Gigamesh, temple pagà de la ciència-ficció i d’altres que va complir ahir 40 anys. Quatre dècades de vida liderant l’anomenat Triangle Friki i subministrant plaers gens culpables que bé mereixen una celebració com la que està desplegant en els últims dies l’establiment del carrer de Bailèn.

La cosa va començar, com no podia ser de cap altra manera, amb una taula dedicada a Misery, de Stephen King, quilòmetre zero de la noció més popular i influent del gènere, i discorre durant els pròxims dies per gairebé tots els afluents que han convertit Gigamesh en el que és. En són exemple les picades d’ullet a Lovecraft i Joc de trons; el culte entusiasta al folk horror i la celebració sense fissures de Terry Pratchett; els clubs de lectura amb desmembraments de fons, i, en fi, el genoll clavat davant tots subgèneres fantàstics. "Si cerques un llibre de gènere i no el trobes aquí, no fa falta que continuïs buscant", que anunciava, més aviat desafiava, el pare fundador de la criatura, Alejo Cuervo, durant la gran mudança del 2014, quan es van fusionar en un únic local els dos establiments que Gigamesh tenia a la ronda de Sant Pere i al passeig de Sant Joan.

Aleshores, la llibreria barcelonina, inaugurada el 10 de juny del 1985, ja s’havia convertit en un espai mític i llegendari; un lloc de culte des del qual solcar i explorar els racons més indòmits de la galàxia literària, però els 500 metres quadrats i dos quilòmetres lineals de prestatgeries de Bailèn, 8, la van convertir en la llibreria més gran d’Europa. ¿La sacrosanta Forbidden Planet? Un voluntariós dispensari de lectures al costat d’un colós tan gran. Des d’allí s’han amplificat, i fins i tot encoratjat, fenòmens siderals com el de la saga Blackwater, l’inabastable univers de Brandon Sanderson i, és clar, el gran èxit de Joc de trons.

"El que era una raresa i un gènere menyspreat, el fantàstic, ho ha deixat de ser. De fet, tot l’oci que consumeixen els joves és fantàstic: jocs d’ordinador, de tauler, lectura, sèries. Tota la ficció actual es nodreix del gènere fantàstic", assenyalava Cuervo en aquell moment, a les portes del seu 30è aniversari, i en ple boom de Cançó de gel i foc, la saga èpica de George R. R. Martin que es va començar a publicar a Espanya a través d’Ediciones Gigamesh, branca editorial de la llibreria creada el 1999. Al seu dia, Cuervo va revelar que va fitxar Martin el 2002 pagant 5.000 dòlars pels drets de Joc de trons, la primera novel·la de la sèrie.

Esperant ‘Los diablos’

Anys després, l’èxit dels llibres i la seva adaptació televisiva van ajudar, entre altres coses, a costejar la mudança al local on Cuervo i l’equip de Gigamesh, amb el llibreter Antonio Torrubia al capdavant, bufen espelmes aquests dies recordant, com és lògic, els llibres que els han canviat la vida. Un dels actes centrals, ahir mateix, va ser una taula rodona que, sota el títol Coses que passen a Gigamesh, va reunir Alejo Cuervo; la traductora de Joc de trons, Cristina Macía; l’escriptor Ian Watson, i una nombrosa representació d’editores, comercials i sospitosos habituals de la llibreria. Abans, a la tarda, va estar firmant Elise Kova, supervendes global i un dels màxims exponents del romantasy.

Notícies relacionades

El MNAC envia la documentació al jutjat i accedeix que es prengui una mostra de les pintures

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

En l’horitzó del mes de juliol i com a gran final de festa espera Joe Abercrombie, autor amic i fenomen de la fantasia èpica i fosca que presentarà a Barcelona la seva nova criatura, l’odissea infernal Los diablos, però fins aleshores Gigamesh obre les seves portes a Lidia Fernández Galiana i Carlos di Urarte; a Ursula K. Le Guin in memoriam, i Marc Pastor amb el seu joc de rol ambientat en els malsons de Lovecraft.

Xerrades d’autors, narracions en viu i clubs de lectura de nom tan prometedor com Cites i desmembraments completen un mes d’actes i activitats amb els quals la llibreria vol celebrar i reivindicar els seus quaranta anys subministrant vici, subcultura i lectures francament sobrenaturals.