El Petit de Cal Eril torna com a grup del miracle

El Petit de Cal Eril va fer mutis l’11 de setembre del 2022, nit del tancament de gira del seu àlbum N.S.C.A.L.H.. Ara torna amb ERIL ERIL ERIL i els prop de tres anys transcorreguts semblen una eternitat en aquesta escena pop catalana que canvia a gran velocitat. ¿No va tenir por de veure’s descol·locat entre julietes i tyets? "He intentat no posar-me aquesta pressió. El que més m’aclaparava era veure si era capaç de fer cançons bones, que perdurin", explica el factòtum del grup, Joan Pons, conscient que El Petit de Cal Eril ja fa temps que va deixar de ser "una jove promesa".

El seu nou àlbum, el novè, respon per ERIL ERIL ERIL, títol que transmet "una reafirmació", diu. "Com dir: nosaltres som això". Tot i que El Petit de Cal Eril llueix una mica canviat, sense deixar de ser ell mateix, com insinua a la primera cançó, Jo ja no soc qui era. A l’àlbum no hi ha teclats i són les guitarres elèctriques les dominadores. I toquen tots junts en directe. Ell sentia que, en els seus últims discos, "l’acte de tocar no era present", i aquesta vegada es tractava "no tant de buscar la presa perfecta sinó la que tingués vida".

Els còmplices continuen sent els mateixos: Jordi Matas, Ildefons Alonso i Dani Comas, i només Artur Tort (el teclista) s’ha hagut de desmarcar pels seus compromisos (per això el seu instrument va quedar fora del disc). "Vam pensar que fer un àlbum sense teclats ens ajudaria a canviar molt. És un disc molt cru, que connecta amb Vol i dol (2010) i La figura del buit (2013)". Sí que són novetat els còmplices a la producció i gravació, el nord-americà Luke Temple i l’asturià Paco Loco.

Vídeo poc convencional

Aquesta vegada no hi ha llançaments promocionals. "Estic molt cansat dels singles", medita Joan Pons. Hi ha un vídeo poc convencional: dura 37 minuts i en ell apareixen els primers plans de 300 persones mentre sonen les dotze cançons. Espontanis de l’entorn de Cal Eril, des dels seus tres fills fins a col·legues com David Carabén, Clara Viñals, Miqui Puig, Mazoni, Martí Sales... "Una peça emocionant i hipnòtica".

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Joan Pons diu que ja no es mossega la llengua als seus 43 anys. "Ja tinc una edat i he de poder dir quines coses no m’agraden. Com que Spotify és molt perjudicial per a la música, i que Catalunya té un problema amb les sales de concert. Ens hauria de preocupar", cavil·la. "La música viu un gran moment de públic massiu i això està bé, però el mainstream sempre s’ha alimentat de l’underground i, si això s’oblida, després no sortirà res". De l’escena en català li interessen "els micromons de Remei de Ca la Fresca, Dan Peralbo i El Comboi o Gavina.mp3, grups que em sap greu que no puguin fer 40 concerts tocant per sales de tot Catalunya". Manen bastant les festes majors. "I no pot ser que allà només toquin Figa Flawas".

El Petit de Cal Eril farà aquesta vegada "menys actuacions i més especials", començant per les quatre que, a partir d’avui, oferirà a l’Ideal, Centre d’Arts Digitals, on músics i públic estaran dins d’un "globus aerostàtic convertit en un iglú de vent", dissenyat per Jordi Enrich. Pons opera a la seva manera. "Eril és un miracle i estic orgullós del nivell al qual hem arribat sense ser mainstream".