Del fre de l’economia xinesa a la caiguda de vendes

La experta en cultura de moda Charo Mora creu que la "crisi" és que aquests grups "no estan facturant les barbaritats que abans facturaven". Per exemple, diu Statista que "durant l’última dècada, LVMH va rebre uns ingressos globals en constant creixement que superaven els 53.000 milions d’euros el 2019, fins als gairebé 85.000 milions de l’any passat". Mora hi afegeix un altre factor decisiu: "Els més joves ja no estan interessats en el luxe ni li donen el mateix valor".

Tot i que la contínua pujada de preus i les incerteses macroeconòmiques a causa dels conflictes bèl·lics també són variants a tenir en compte, els analistes culpen principalment d’aquesta involució el descens de la demanda d’articles de luxe a la Xina continental (fins ara, el principal mercat de les marques top), a causa de l’alentiment de l’economia del país, immers en una crisi immobiliària, i els nous hàbits de compra de les noves generacions, amb altes taxes d’atur i a les quals no "els sap greu comprar còpies", diu Mora.

"La guerra entre Europa i la Xina venia de lluny. Karl Lagerfeld va ser qui va iniciar la conquesta de la Xina quan va portar una desfilada de Fendi a la Gran Muralla, el 2007. Va ser un cop de puny sobre la taula, com dient: "Nosaltres hem arribat primer a aquest mercat". Hi havia molt en joc i era una lluita per veure qui ho feia millor, perquè era una part del pastís molt suculenta", destaca l’experta. En aquell temps, la Xina era el país del món que més milionaris generava per dia.

S’ha destapat el pastís

Ara, davant l’anunci dels aranzels salvatges de Trump a productes xinesos, algunes fàbriques xineses i creadors de contingut a TikTok van pujar vídeos mostrant com es feien aquests articles i la diferència de preu entre la venda directa a consumidor (sense etiqueta de marca) i la venda amb marca. Aplicacions de comerç electrònic com Hacoo s’han fet molt populars entre els joves pels seus preus extracompetitius de rèpliques autèntiques de marques de moda.

Segons la periodista i coolhunter Clara de Nadal Trias, "la Xina no està imitant, està narrant. I aquesta narració desordenada, accessible, de vegades brutal està desarmant la idea de luxe [occidental] en temps real". Aquesta tendència global es diu luxury demystification. "Durant anys, les marques de luxe van construir el seu poder partint de tres pilars: secret, desig i distància. Ara, els vídeos virals de les fàbriques en què mostren com es fan bolsos de luxe han destapat el pastís", explica.

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

Mora coincideix amb De Nadal que "estem en un moment frontissa" i que "l’important és saber quan la Xina començarà a consumir el seu propi luxe. El país, igual que l’Índia, comença a tenir una classe mitjana que mira cap a un altre costat". Segons el seu parer, "veurem Europa comprar luxe xinès".

A tot això, Sergio Plaza, docent de moda a l’escola IED Barcelona, considera que les firmes estan actuant "desesperadament" fent rodar caps en les direccions creatives. Segons el parer de Plaza, "els preus que marquen els productes d’algunes de les grans marques és excessiu, i això els acaba penalitzant, ja que els joves són conscients de la relació que hi ha d’haver entre la qualitat del que es compra i el preu que es paga".