Veure-hi més enllà de la mirada

Els centaures de la nit del film de Marc Recha són cecs. Tots els personatges masculins de la pel·lícula ho són, tret dels femenins. Estan de visita al monestir de Poblet. Però res és el que sembla. Alguns persegueixen secrets insondables. Un altre, un fotògraf eslovè, assegura que el seu pensament es plasma en les fotos que fa encara que no pugui veure el que capta la càmera. Aquest és un film estrany, propi d’un cineasta que, com fa temps que fa Recha des que va debutar a principis dels 90 invocant l’Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, no es casa amb res ni amb ningú a la recerca d’una esquerda impossible entre el cine d’autor i el comercial, entre el relat somiat i la comèdia imaginada.

Rodat en un tàctil, lletós i expressionista blanc i negre, Centaures de la nit fa que els seus actors declamin frases vitriòliques i es moguin ferms malgrat no veure on trepitgen, filmats gairebé sempre en contrapicats que els projecten contra cel opressiu. Ressonen els ecos de Luis Buñuel, Pier Paolo Pasolini i Werner Herzog (el director de fotografia, Peter Zeitlinger, ha treball molt amb el realitzador alemany) en aquest relat a què cal enfrontar-se sense prejudicis, oberts de mires. Pot agradar o defraudar, però no deixa indiferent.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

‘Centaures de la nit’ 

Marc Recha (16/5/2025)