CRÍTICA
Jacobs i la passió pel Barroc

Rene Jacobs Tamerlano de Händel Palau de la Música Catalana
Les visites de René Jacobs al comandament de la Freiburger Barockorchester amb un repertori líric poc explorat s’han convertit en una tradició tant al Liceu com al Palau. Ara ha acomiadat la temporada Palau Òpera oferint una joia de Händel, Tamerlano, estrenada el mateix any del seu gloriós Giulio Cesare, que d’aquí unes setmanes es veurà, escenificada, al Liceu. L’obra té aspectes nous en la trama i en l’evolució dels personatges; tampoc hi ha happy end, sinó un moralista cor final.
La llegenda explica que Händel va necessitar només 20 dies per compondre-la i, malgrat això, posseeix moments de gran bellesa que a l’escenari del Palau van reviure gràcies a un extraordinari ensemble de cambra entorn dels 25 professors, sense trompes, amb arpa que acompanyava la tiorba en el continu i uns cantants que van semiescenificar l’obra al voltant de l’orquestra degudament abillats. Jacobs i els seus músics sempre causen impacte, i aquesta vegada no va ser una excepció. Els enfocaments del mestre belga aporten noves mirades, imposant tempi teatrals i jugant amb tots els elements al seu abast per crear l’adequat ambient dramàtic de les òperes que ofereix en versió de concert o semi-stage, com és el cas. El seu Händel és musicalment poderós, elegant, contrastat i lleuger, però també auster, sense gaire espai per a l’ornamentació ni per al lluïment dels cantants en les àries més lluïdes i de fúria, amb pocs refilets, variacions o sobreaguts.
En l’apartat de solistes vocals, Jacobs va mantenir les formes de les seves gires, amb un cast amb llums i ombres.
Paul-Antoine Bénos-Djian va dibuixar un Tamerlano fantàstic, expressiu, que és capaç de jugar amb els colors i amb els accents, genial en el cant florit; en aquest sentit, el seu A dispetto d’un volto ingrat va ser el millor de la nit. Alexander Chance va ser un Andronico sonor, virtuós i molt concentrat en el seu paper. La seva bonica Asteria, la soprano Katharina Ruckgaber, va aportar una veu atractiva i ben treballada, flexible i de prou projecció.
Helena Rasker va ser una Irene d’empenta, poder i fàcil coloratura, molt convincent en la seva tessitura de contralt, i Matthias Winckhler va ser un Leone més que correcte. En el deure es va quedar l’inestable (no només psicològicament) tenor Thomas Walker defensant sense gaire finesa el fonamental Bajazet.
‘Tamerlano’
Notícies relacionadesG. F. Händel
Palau de la Música Catalana, 14/5/2025
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- La fuga d’agost del 2024 Sallent reconeix que els Mossos no van sospesar la fugida de Puigdemont
- Baròmetre municipal La vivenda supera la inseguretat com a principal problema dels barcelonins
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»
- Tempesta judicial i política L’empresonament de Cerdán noqueja Sánchez, que no pot desviar el focus
- 14. Fernández Borbalán i un CEO corporatiu lideraran el nou CTA remodelat al gust del Reial Madrid i els clubs
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- L’empresonament de Cerdán Junts insta el PP a reunir-se amb Puigdemont si vol abordar una moció de censura a Sánchez
- Tall de llum Una avaria deixa 1.200 abonats sense electricitat durant tota la nit a Barcelona