La condemna a Depardieu plana sobre Cannes

En primer lloc, perquè tant Binoche com Depardieu són història viva del cine francès, i perquè aquest any ella és la presidenta del jurat d’un certamen que ha recolzat l’actor al llarg de tota la seva carrera i que al seu dia li va concedir el premi a millor actor pel seu treball a Cyrano de Bergerac (1990) –a més, Depardieu és coprotagonista de Bajo el sol de Satán, una de les pel·lícules guanyadores de la Palma d’Or més controvertides de la història del festival–; en segon lloc, perquè ella mateixa va ser víctima d’un abús per part de Depardieu quan, en una entrevista concedida a una setmanari austríac el 2010, ell va afirmar sobre ella: "¿Quin secret se suposa que amaga aquesta actriu? M’agradaria saber per què ha sigut tan respectada durant tots aquests anys. ¡No té res! ¡Absolutament res!". Posteriorment, els dos actors van treballar junts a la cinta Un bello sol interior (2017), la comèdia romàntica dirigida per Claire Denis, i llavors Binoche va declarar: "Sento que Gérard és algú que pateix molt".

Els fets pels quals el protagonista de Novencento, i Adeu al mascle, de 76 anys, ha sigut condemnat, denunciats per dues dones, van tenir lloc l’any 2021, durant el rodatge a París de Les volets verds, de Jean Becker, amb Fanny Ardant. La sentència, per exemple, dona per bo el relat de l’escenògrafa Amélie K., segons el qual l’actor la va agredir subjectant-la per les cuixes, mentre li tocava el pubis i els pits. "¡Vine i toca el meu gran para-sol, te’l ficaré al cony!", li hauria dit mentrestant.

Depardieu en cap moment ha reconegut l’autoria dels fets pels quals ha sigut condemnat. En el judici va reconèixer tant haver utilitzat un llenguatge vulgar i procaç durant la filmació de la pel·lícula com haver agafat els malucs d’una de les denunciants durant una discussió, però va al·legar que el seu comportament en cap moment havia tingut motivacions sexuals. "No veig per què em podria resultar divertit tocar les natges o els pits d’una dona, no soc un d’aquests assetjadors que foten mà al metro", va declarar així mateix. Fins ara, Depardieu ha sigut acusat de comportaments similars per una vintena de dones, entre els quals la denúncia per violació que el 2018 va fer l’actriu, ballarina i cantant Charlotte Arnould, la primera de totes. El jutge també va sol·licitar ahir que Depardieu sigui inscrit en els fitxers de delinqüents sexuals.

Atesos els vincles que uneixen al festival amb Depardieu, s’esperava que ahir es fes pública una reacció a la sentència per part del seu director artístic, Thierry Frémaux, que això sí, va parlar durant la seva compareixença davant la premsa: "En tant que ciutadà, respecto el sistema legal del meu país; simplement prendré nota de la decisió del tribunal", va afirmar.

Musical tristíssim

En la mateixa trobada amb la premsa, a l’hora de justificar l’elecció de la pel·lícula Partir un jour per a l’obertura de la 78a edició del festival, Frémaux va recordar que –per raons mai aclarides– existeix una regla no escrita segons la qual la pel·lícula inaugural del certamen s’ha d’estrenar de manera simultània als cines francesos, i que la reticència de Hollywood a acceptar aquesta norma limita de forma dràstica les opcions a l’hora de triar el títol encarregat d’ostentar aquest honor. Tot i que no ho va explicitar, les seves paraules van deixar clar un intent de justificar una cosa injustificable: que la pel·lícula en qüestió, el primer llargmetratge d’Amélie Bonnin, és un desastre.

Protagonitzada per la cantant Juliette Armanet, combina una peripècia argumental purament formulària –una dona torna al seu poble natal, reconnecta amb la família i els amics que va deixar enrere a la recerca de l’èxit, i es replanteja algunes coses– amb diversos números musicals increïblement lletjos i recolzats tant en coreografies tristíssimes com en el tipus de melodies que bé podria generar una intel·ligència artificial programada en mode tontipop, per erigir-se en una de les pitjors pel·lícules encarregades d’obrir el Festival de Cannes en les últimes dècades.

Potser per desviar l’atenció, el festival va decidir a última hora batejar la seva jornada inaugural com "el dia d’Ucraïna", i trufar-la de projeccions de pel·lícules centrades en la invasió russa.

Robert De Niro, contra Trump

La primera nit d’aquesta 78a edició va estar marcada per la dura crítica de Robert De Niro contra el president Donald Trump i un emotiu homenatge a una fotoperiodista palestina morta a Gaza i protagonista d’un documental que s’estrena en el certamen. "Als Estats Units estem lluitant acarnissadament per la democràcia", va proclamar De Niro, que amb 81 anys i després d’una llarga carrera que inclou dos Oscars, va rebre una Palma d’Or honorífica al Palau dels Festivals amb el públic dempeus.

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

"L’art és inclusiu, uneix la gent, com aquesta nit, l’art busca la llibertat, l’art inclou la diversitat", va proclamar l’actor, que va rebre el premi de mans de Leonardo DiCaprio. "Per això som una amenaça per als autòcrates i feixistes d’aquest món", va prosseguir De Niro, que va qualificar Trump de "president filisteu".

Crític sense pietat de Trump, que li torna les seves pulles amb tuits personalitzats, De Niro va reafirmar les seves conviccions en un moment de preocupació en el sector audiovisual, davant l’anunci del magnat republicà fa una setmana d’aranzels del 100% a les produccions cinematogràfiques realitzades fora dels EUA.