La relativitat de la justícia
Daniel Auteuil, Grégory Gaudebois y Sidse Babett Knudsen protagonizan Presunción de inocencia. /
Daniel Auteuil és un altre dels actors que s’alia a la causa dels intèrprets temptats per la direcció cinematogràfica. En el cine francès ha sigut un procés molt habitual: Alain Delon, Jeanne Moreau, Maurice Ronet, Anna Karina, Jean-Louis Trintignant, Julie Delpy o Agnès Jaoui. Presumpció d’innocència és el cinquè llarg realitzat per Auteuil, que també interpreta un advocat obsessionat a demostrar la innocència del seu client, un home de mitjana edat acusat de l’assassinat de la seva dona. Els fets van passar el febrer del 2007 i el judici se celebra tres anys després. El film segueix gairebé al peu de la lletra el patró de la variant genèrica de les pel·lícules de judici, tot i que amb dos girs finals que ens fan replantejar algunes coses que ens han explicat.
L’advocat en qüestió converteix el cas en una cosa personal. Feia 15 anys que no portava un cas important als tribunals, de manera que, creient en la innocència del seu client, també és una demostració que pot tornar a ser el que va ser a les estrades. Hi sobrevolen diversos temes (la violència de gènere, els crims masclistes, la dissecció d’una petita comunitat, la veritat i la representació), però a Auteuil li interessa sobretot el personatge que interpreta, les seves escasses certeses i moltes confusions.
Notícies relacionades‘Presumpció d’innocència’
Daniel Auteuil (Estrena: 9/5/2025)
- Conflicte a l’escola catalana Vaga de professors a Barcelona i Catalunya: ¿On és avui dilluns 1 de juny i on toca demà dimarts?
- Seguretat Millors cremes solars segons l’OCU: les quatre més recomanades per a aquest estiu
- «Ni un minut més, ni una visita forçada més» Metges de Catalunya crida també els CAP a plantar-se contra les hores extra, mentre Salut expressa «respecte» a les demandes
- Reunió anual al Cercle d’Economia El ‘president’ Feijóo no convenç l’empresariat català
- Consell El consell d’un mecànic perquè l’aire condicionat del cotxe no s’avarii: «Només cal apagar un botó»
