La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi

A la festa post Sant Jordi d’Abril, el suplement literari de Prensa Ibérica (empresa editora d’EL PERIÓDICO), també hi ha any rere any celebritats de veritat. En abundància. En conseqüència, és the place to be una vegada acabades les firmes i les compres de la diada, i hi ha cua i artificis per entrar-hi. La contrasenya per accedir a l’speakeasy del Dry Martini era en aquesta ocasió Tinc una cita amb Balcells i Kerrigan, amb referència a les malaguanyades agents literàries Carmen Balcells i Antonia Karrigan. Els convidats la van rebre a través d’un codi QR amb la indicació que era personal i intransferible. Però el món del llibre no sap tenir la boca tancada com sí que saben fer-ho els membres del Club de la Lluita, de manera que, això que dèiem, cua i artificis per entrar. Com a Studio 54. A les vuit, la fila voltava la cantonada de Còrsega amb Aribau. A les deu de la nit, també.

Javier Moll, president de Prensa Ibérica i flamant Creu de Sant Jordi, va exercir d’amfitrió acompanyat per la seva dona i vicepresidenta de Prensa Ibérica, Arantza Sarasola, i els seus fills Aitor (conseller delegat de Prensa Ibérica), Ainhoa (directora editorial de Prensa Ibérica), Idoia (directora d’Alba Editorial) i Arantxa). Junt amb la família hi havia Sergi Guillot (director general de Prensa Ibérica), Albert Sáez (director general de continguts de Prensa Ibérica i director d’EL PERIÓDICO), Félix Noguera (director general de Prensa Ibérica a Catalunya i les Balears), Álex Sàlmon (director d’Abril) i Martí Saballs (director d’informació econòmica de Prensa Ibérica).

Una legió d’escriptors

Els escriptors, el motiu principal del ple, van ser legió, si bé és possible que algun dels esmentats a continuació desistís a la cua: María Dueñas, Dolores Redondo, Manuel Vilas, Inés Martín Rodrigo, José Ovejero, Edurne Portela, Santiago Rocagliolo, Alicia Kellen, Jorge Carrión, Albert Soler, Marta Carnicero, Beatriz Serrano, Miqui Otero, Juan Tallón, Marc Marginedas, Pilar Eyre, Begoña Gómez Urzaiz, Mar García Puig, Xita Rubert, Loquillo (sí, escriptor, i venia de firmar exemplars de Paseo de gracia), Sabino Méndez, etcètera.

Els editors eren representats per Núria Cabutí (Penguin Random House), Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), Enric Cucurella (Alpha Decay) o Patrici Tixis (president del Gremi d’Editors de Catalunya i també de la Cambra del Llibre de Catalunya).

El dol de tres dies decretat pel Govern per la mort del papa Francesc va limitar l’assistència de polítics del PSC. Hi havia, tot i això, Sònia Hernández, consellera de Cultura; Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, i Jordi Valls, regidor del districte de l’Eixample. Així mateix, també hi van assistir Jaume Giró (diputat de Junts), Jordi Martí (president del grup municipal de Junts), Jéssica Albiach i David Cid (diputats dels Comuns) i Daniel Cirera (diputat del PPC).

Dos còctels especials

Javier de las Muelas, propietari del Dry Martini, i el seu equip van crear per a l’ocasió els còctels Carmen Balcells i Antonia Kerrigan. El primer estava integrat per vi escumós, Martini Fiero, Bombai Bramble, mel d’atzavara i perfum aromatitzant de tonka. En el segon hi havia whisky irlandès, suc de llima, vi de panses, espècies i finalment sucre de canya.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Dels anys 60 es diu que si te’n recordes és que no els vas viure. Del còctel que dona nom al local de De las Muelas se’n podria dir una cosa semblant: si te’n recordes és que realment no en vas beure. Per si de cas, no figurava entre els estàndards que se servien. Les safates de pernil, guacamole, salmó, croquetes de pernil, broquetes de pollastre, hamburgueses i altres exquisitats van volar.

No hi ha festa sense ressaca, per molt que no hi hagués dry martinis a la festa d’Abril. La ressaca no té remei conegut, però la taxonomia de les diferents menes de ressaca que va fer el genial historietista Virgil Partch, Vip de nom artístic, ajuda a passar-la. Per les rialles i perquè veus que sempre hi ha algú que està pitjor que tu. Tret que pateixis la indigesta que Partch va anomenar zona zero. De res pel consell.