El turisme a BCN, imant musical

Es compten per desenes –¡fins i tot encara més!– les cançons que, d’una manera o una altra, s’han anat obrint espai entre creueristes en l’última llarga dècada amb la mirada posada en el turisme, ja que impregna la vida dels barcelonins i, d’una manera natural, això ha anat quallant també a la música. "No ens inventem res de nou, en tots els àmbits de la cultura s’està parlant d’aquesta temàtica perquè és el present i traspassa les nostres vides", comenta Júlia Díaz, que apunta al seu desdibuixat barri (Poblenou), on constantment, assenyala, hi ha nous veïns i establiments. I això desemboca en el preu de l’habitatge, és clar.

Sons llatins i pop actual

I love BCN no deixa de ser l’últim crit d’auxili i, d’alguna manera, és una crítica disfressada que uneix festa amb lluita. "És molt festiva perquè la reivindicació no ha de ser sempre una cosa enfadada, directa, agressiva o pamfletària", explica Roc Bernardí. Un camí que, d’una manera més refinada però igual de punyent, amb sons llatins per acostar-lo al pop actual, ja va recórrer Maria Jaume en, sens dubte, un dels millors discos del 2024, Nostàlgia Airlines (Bankrobber), del qual ara, un any després, ha publicat una reedició amb cinc cançons extres. "Ha sigut una font d’inspiració. A mi em flipava molt això: aparentment, veus una reina del pop, molt mona ella, però cada cançó té unes barres brutals", reconeix Bernardí. Un àlbum, el de la mallorquina establerta a Barcelona –vaja, que d’això en sap–, en què barrejava nostàlgia i, sobretot, pena per veure el present d’una illa consumida pel turisme en cançons com Hotels, sol i platja ("I per la mar; arriba un creuer; de quinze pisos; 100% ecofriend") i Cala Rajada 1964, entre d’altres.

La reedició l’ha titulat brillantment: Nostàlgia Airlines Souvenir. I dins d’aquesta ampliació hi ha una altra cançó, al costat de Fades, que mereix ser assenyalada: Mon cheri go home. Més desamors en forma de souvenirs. "Un turista dins es meu cor; esper que no el rompis; tourist, go home, please, go home; mon cheri, go home", clamen els balears Fades i Maria Jaume en la que, mig de broma mig seriosament, és "una història de ciència-ficció; aquestes barres són revolució".

Protestar d’una altra manera

És una nova generació que ha explotat una altra manera de protestar. "Ens mou molt allò de crear comunitat, anar tots junts a un punt comú, i veiem que a través de la festa, el divertimento i la desinhibició, hem pogut transmetre el nostre missatge a gent molt diversa; és una manera molt efectiva de parlar de coses que serien més difícils de tractar. O de fer-les més mainstream, que arribin a més gent. Una cosa molt polititzada fer-la el més mainstream possible", defineix Bernardí.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Sarnalona, l’EP de Svetlana (presentació el 24 de maig a Paral·lel 62), és un exercici brillant sobre la transformació de la ciutat ("la més popu i la que té més likes", diuen a Posa’t guapa sobre Barcelona), que acaba amb, malgrat tot, una rumba plena d’amor i resistència (Carinyo) amb una tornada meridiana: "Jo he nascut en aquesta ciutat que a mi tant m’agrada; i per molt que s’ompli de turistes o manin aquells que no han de manar; jo no me’n vaig; perquè tu ets la meva estimada; una ciutat de la gent; una ciutat per la gent".

Després d’escoltar Sarnalona un s’imagina... ¿Han rebut missatges de partits polítics? "Sí, i no volem fer bandera de cap partit. Ens han escrit per dir-nos alguna cosa com ara: "¡Que guai aquestes maricones! Quedem superguai posant I love BCN a les nostres stories".