Una brutal descripció de la guerra
Quan François Truffaut va dir que el cine antibel·licista no existeix es referia al fet que fins i tot les pel·lícules de guerra més horripilants glamuritzen el combat fins a cert punt, perquè l’acte mateix de narrar-lo estimula la connexió de l’espectador; per eliminar el seu atractiu dramàtic, cal desposseir-lo de la història i els personatges. Això és el que Warfare aconsegueix.
L’han escrit i dirigit Alex Garland i l’exmarine Ray Mendoza basant-se en un terrible episodi bèl·lic viscut per aquest últim –el 2006, va quedar atrapat amb altres soldats en un apartament a Ramadi, assetjats per Al-Qaida–, i el resultat possiblement sigui la representació més realista i brutal imaginable de la guerra moderna; ens submergeix en el soroll, la sang i el caos del combat amb formidable atenció al detall visual i sonor, evitant els clixés i posant-nos en la pell dels combatents sense definir-los individualment. Només li interessa el seu funcionament com a unitat. Mentrestant, delega en nosaltres tot judici moral. Per això, potser alguns l’acusaran de defensar la guerra, però és francament inimaginable que algú que estigui en el seu seny, després d’haver-la vist, se senti motivat a ingressar a l’exèrcit. La claredat amb què exposa la futilitat d’aquesta missió i dels estralls en els seus participants no deixa lloc per a l’ambigüitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La portada Les receptes màgiques han fet que el món sigui més fosc, més elitista i menys democràtic
- Després de l’1-O Sílvia Orriols acusa Puigdemont "d'abandonar" Catalunya i assegura que ja no coneix la "realitat del país"
- Sobirania tecnològica Barcelona destinarà gairebé 10 milions d’euros a promoure l’ús "ètic" de la IA entre l’administració pública i la ciutadania
- Paratge únic El bosc de Catalunya que va fascinar Joan Maragall: continua hipnotitzant qui el visita
- Fins a 570 euros al mes durant 30 mesos Una persona a l’atur pot arribar a cobrar més de 17.000 euros amb els subsidis del SEPE
