Els petons impossibles

Des de Meghan Markle amb Kate Middleton a Picasso i Dalí, passant per un drac i un cavaller en honor al dia del llibre i la rosa, aquesta sèrie vol ser una crida a "veure en l’altre el que ens fa més similars, i no buscar-hi el que ens fa diferents". Trobar punts de trobada entre tots i "entendre l’amor com a una cosa universal". Una desena de peces decoren la sala principal de Casa Seat, amb dos grans pots de pintura i una caixa que representa les d’electricitat que es troben al carrer. "Sempre han sigut la meva tela, m’agrada que l’art urbà sorprengui mentre les persones estan passejant", destaca TV Boy.

"Hi ha personatges històrics com Picasso i Dalí, un d’esquerres, l’altre de dretes; Pablo Motos i Broncano; Bad Gyal i Rosalía, que no són rivals, però que són totes dues estrelles de la música urbana...", descriu l’artista mentre repassa la seva exposició. "Una que m’agrada molt és la de dos soldats de bàndols oposats, perquè avui dia la temàtica és la de la guerra i que Europa ha de rearmar-se". Just en moments així, l’artista reflecteix als seus quadros el contrari, "que pel dia de Sant Jordi els oposats es funden en un petó d’amor".

"En un moment actual on hi ha un Trump o figures així que exalten les diferències, com a artista buscaré el que ens fa iguals, perquè al final som tots éssers humans", explica TV Boy. "Una persona d’un partit pot tenir un millor amic del partit oposat, al final no som tan diferents com creiem i això és una mica el leitmotiv del tema de les obres". Busca reflectir el mateix missatge d’amor i pau enmig del desastre que va portar fa dos anys a la guerra d’Ucraïna. "Allà vaig veure com l’art urbà pot portar un discurs d’esperança en una zona de guerra".

L’exposició es va iniciar amb una conversa entre l’artista i la historiadora d’art Sara Rubayo, comentant el tipus d’artista que TV Boy busca ser: "M’agrada l’art que comunica i apel·la a tothom". Ell mateix es descriu com un comunicador, amb missatges que transmet a través de les seves obres. "Em vaig enamorar dels grafitis amb 16 anys, els vaig veure en un tren i em va agradar que tothom els pogués veure". Al pintar en llocs públics, la comunicació va més enllà: "Al carrer tothom pot accedir a l’art".

Notícies relacionades

Joshua Oppenheimer, director de ‘The End’: «Se’ns acaba el temps per escapar de l’abisme»

Els Amics de les Arts celebren 20 anys amb 20 duets i un concert

L’art urbà

Segons anuncia l’artista, Barcelona és la primera parada per a aquestes obres, que vol que viatgin a Madrid i Milà. "Barcelona m’ha acollit com un fill", diu TV Boy, d’origen italià i establert a la ciutat des de fa anys. "Els meus quadros tenen marca de Barcelona", confessa. La popularitat de l’artista s’ha consagrat aquí, i també ho ha fet l’art urbà. "El 2006 era una cosa marginal, es prohibia pintar en alguns costats, ara es reconeix que no és vandalisme, que és un do, un temps que dediques a la ciutat de manera gratuïta".