Assimilar tota la nova música ja és impossible: relaxi’s i disfruti

Partim d’una declaració universal d’impotència: avui, pretendre incloure-ho tot, conèixer les claus en què es mouen el reggaeton i el metal extrem, el bedroom pop i el folk electrònic, el mainstream i l’underground, el boom del k-pop i el del pop nigerià, l’escena mundial i la ultralocal, és impossible, i fins i tot en el cas que ho aconseguissis a causa del teu poder mental exponencial, et faltaria temps i perspectiva per completar la jugada. Dins del remolí és difícil veure i pensar amb claredat. Però, malgrat tot, la vida segueix, i la música també; la naturalesa de la qual no és angoixar la gent sinó contribuir a la seva felicitat.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Perquè la multiplicació i renovació de realitats no s’observa només en els vivers de tendències sota radar, allà on podríem pensar que viuen els musiquers més motivats i on tantes microescenes donen senyal, sinó en el corrent principal, on se suposava que tot es movia amb més lentitud. ‘Billboard’ ha publicat el seu ‘Top 100’ de dones més importants de la música en el que portem de segle XXI (a partir de les seves vendes), i tota una Madonna cau al lloc 36è, i li passen per davant artistes que molts conciutadans de mitjana edat no sabrien reconèixer, com Cardi B, Doja Cat o SZA. Però, escolti, aquesta última actuarà aquest estiu, amb Kendrick Lamar, a l’Estadi Olímpic. L’escenari acull sis concerts el 2025, cinc d’artistes que s’estrenen allà: també Imagine Dragons, Blackpink, Post Malone i Aitana (només un és d’uns veterans, Guns N’ Roses). Una proporció de debutants inèdita. 

Potser és perquè tendeixo a refredar les visions apocalíptiques, això que la gran desfeta ens espera el cap de setmana que ve, però no veig atordiment o confusió existencial entre els que alegrement es disposen a acudir a aquests concerts. Sí, el present està més trossejat i interpretar-lo és més difícil, però, per als que ho intentem, per professió, la tasca és més emocionant que una altra cosa. I per al públic, i els més joves, tot és més senzill: relaxar-se, disfrutar de les eleccions sense pensar que estàs perdut en un laberint o que la realitat et passa per sobre. Em sembla que això és exactament el que fan.