La dura infància bèl·lica d’una icona del cine i l’estil

Arriba a les llibreries la novel·la gràfica ‘La guerra de Audrey’, escrita per Salva Rubio i dibuixada per Loreto Aroca, basada en la infància als Països Baixos d’Audrey Hepburn, que, malgrat l’ocupació nazi, les penúries i la gana, no va deixar mai de banda el seu somni: convertir-se en ballarina de ballet.

A Audrey Hepburn (Brussel·les, 4 de maig de 1929 - Ginebra, 20 de gener de 1993) la recordem als comandaments d’una Vespa amb Gregory Peck esquivant els carrers de Roma, amb aquell serrell característic, un mocador nuat al coll i els seus ulls tan grossos maquillats a l’estil ulls de cervató i aquelles celles poblades i pentinades; o amb aquell icònic vestit ivori de brodats negres de Givenchy de Sabrina; o amb aquelles ulleres de sol, el lligat de cabells en un monyo italià i diverses perles davant la joieria Tiffany’s & Co. Són incomptables les pel·lícules que la van convertir en la tercera llegenda femenina més important del cinema nord-americà, segons l’American Film Institute, i en una icona d’estil que continua inspirant les noves generacions més de 30 anys després de la seva mort.

Tot i això, són pocs els que van saber llavors, quan l’escanyolida actriu i ballarina britànica va saltar a l’estrellat en l’època daurada de Hollywood, i menys recorden avui dia, la infància de penúries, malaltia, gana i desesperació que va tenir una de les poques intèrprets que han guanyat un Oscar, un Emmy, un Grammy i un Tony.

La petita Edda

"Hollywood, el món de la premsa i els fans no podien saber [i encara avui molta gent no ho sap] que tot just uns anys abans del seu estrellat, l’Audrey, coneguda en la seva família neerlandesa com a Edda, estava amagada en un soterrani, malalta, gairebé morta de gana i sentint les bombes que explotaven al seu voltant. ¿Com va arribar l’Audrey, i el món sencer, a aquesta situació? Com solc fer als meus còmics, repassem el mite i la realitat, els fets històrics i les llicències, la veritat i la ficció de la nostra història", explica Salva Rubio, guionista del còmic La guerra de Audrey (Planeta Cómic), que ahir va arribar a les llibreries. Una historieta amb dibuixos de Loreto Aroca i que està basada en la infància d’aquesta famosa actriu, que, tot i l’ocupació nazi, les penúries i la gana, no va deixar mai de banda el seu somni: convertir-se en ballarina de ballet.

Notícies relacionades

No és la primera què Rubio, doctor en Història i Arts per la Universitat de Granada, que ha sigut nominat al Goya a millor llargmetratge d’animació i que és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, es capbussa en el període del nazisme. Fixem-nos en les seves anteriors novel·les gràfiques: El fotógrafo de Mauthausen (Norma) o La biblioteca de Auschwitz (Austral), amb dibuixos també d’Aroca. "Més que el nazisme, la possibilitat d’una nova guerra és, com tristament veiem aquests dies, inesgotable. Tot i que la narració de La guerra de Audrey parla de l’ocupació alemanya dels Països Baixos, en el fons parla d’una cosa que no se sol veure en gaires relats i que és l’experiència dels civils en un país ocupat", explica l’autor.

La tria del personatge no ha sigut superficial, diu Rubio. La seva història transmet "un increïble missatge de superació, resiliència". En resum, explica: "A l’esclatar la guerra, els seus pares, simpatitzants nazis, l’envien de tornada a casa, als Països Baixos, perquè pensaven que estaria fora de perill dels bombardejos alemanys sobre el Regne Unit. En realitat, la van condemnar a passar el final de la seva infantesa i la seva adolescència, dels 10 als 15 anys, pràcticament confinada en el petit poble de Velp, on només el seu somni de ser ballarina la va ajudar a sobreviure". Hi ha d’alguna manera, i salvant totes les distàncies, un ressò de la trista història de la nena Anne Frank.

Temes:

Hollywood Cine Ballet Ginebra

Inicia sessió 0 Comentaris

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies