Xavier Bosch, davant "la vida millorada" de la publicitat

¿Un Mad Men a la catalana amb epicentre a Tuset Street? En part sí, tot i que l’any és aquí el 1989 i la narració va i ve de Barcelona a Nova York per seguir els passos d’una noia que el seu pare, soci d’una de les agències més exitoses de la capital catalana, envia a Manhattan per treballar a les ordres d’una reconeguda publicista que únicament treballa amb dones. A partir d’aquí, la vida. Retorn a Columna després de la desviació pels dominis d’Univers que va ser 32 de març i via lliure per arrasar una vegada més a Sant Jordi.

Segones oportunitats

De moment, el llibre arriba a les llibreries amb una tirada inicial de 40.000 exemplars només en català. En cas de necessitar una empenta publicitària, suggereix, els creatius de la novel·la podrien vendre Diagonal Manhattan com "una invitació a les segones oportunitats i a adonar-nos que en la vida no tot és feina". La campanya completa, posats a fer, potser caldria encarregar-la a l’Església, de la qual un dels personatges assegura que no té rival a l’hora de conjuminar eslògans. "Des de la creu, que és el millor logotip, fins al relat, que és la Bíblia, el pla de màrqueting de l’Església era imbatible. Després han tingut algunes llacunes que han fet que el tema trontolli, però funciona, i encara hi ha gent que resa cada dia al Vaticà perquè el Papa no es mori", il·lustra.

La publicitat, defensa Bosch, és la branca més lluminosa de la comunicació. "És la vida millorada –assegura–. En 20 segons et genera un problema i et dona una solució. I, a més, t’ho explica d’una manera bonica". Periodista de formació, l’autor de La dona de la seva vida no considera que hagi canviat de bàndol, i menys encara que s’hagi passat al costat fosc. Simplement, diu, s’ha endinsat a un món que, a diferència del de la informació pura i dura, permet un alt grau de creativitat. "Sempre estem pegant voltes a com explicar una bona història de manera condensada", assegura.

Abreujant molt Diagonal Manhattan seria la història d’una noia, Edda Leveroni, que es comença a preguntar si la seva vida realment li pertany i acaba buscant respostes als despatxos de Manhattan i a la piscina d’un selecte club privat. L’any, aquell 1989 d’efervescència preolímpica i notables sotracs geopolítics, tampoc és casual. "Va ser la dècada d’or de la publicitat a Barcelona i, sobretot, l’any en què van caure alguns murs al món, com el de Berlín, mentre d’altres encara estaven molt lluny de caure. L’homosexualitat, per exemple, encara estava en la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut, i viure sent homosexual o travestí públicament era un problema tant a Barcelona com a Nova York. Tampoc ha passat tant temps, i em preocupa que hi hagi governs i moviments, el conservadorisme i la ultradreta, que vulguin tornar a aquells temps. És el que estem veient amb Trump dient que només hi ha dos gèneres, home i dona, i punt", explica.

Doble moral

Notícies relacionades

Grans artistes en ‘petit comitè’: El festival més íntim de Barcelona arrenca el 22 de març

"En la mirada dels taurons hi veig innocència"

La reflexió de Bosch respon a un dels idil·lis de la novel·la i a la doble moral que els nord-americans han perfeccionat amb cura i dedicació. "Si busquéssim en la vida de tots els que envolten Trump a la Casa Blanca, segur que hi hauria algun titular que els podria arruïnar la vida. J. Edgar Hoover, que va ser director de l’FBI durant 48 anys, perseguia homosexuals i després anava vestit de dona a les festes de Nova York", recorda.

La publicitat, deia el novel·lista, és la branca més lluminosa de la comunicació, però també "una professió molt masculina, molt masculinitzada". Una feina en la qual dones com Carolyn Davidson, creadora del logotip de Nike, o Mary Wells Lawrence, ideòloga de la campanya I love New York, han acabat relegades a pàgines menors de la història de la creativitat. Això explica que Diagonal Manhattan, assegura Bosch, vulgui ser una reivindicació de les dones publicistes i dels seus esforços per "trencar sostres de vidre en un moment gens fàcil". "Mary Wells Lawrence va ser la primera dona directora general d’una empresa que va cotitzar en la Borsa de Nova York i la primera que va rebre un lleó de Sant Marc en el Festival de Canes de Publicitat. ¡I el va rebre el 2020, quan tenia 92 anys", il·lustra Bosch.