Un Jaroussky madur explora en el Romanticisme

El recital de Philippe Jaroussky de l’11 de novembre passat, que plantejava un pont entre el repertori liederístic nascut a Viena amb un altre d’origen parisenc, es va traslladar de dia per indisposició del contratenor i es va oferir ahir. Junt amb el sempre eficaç Jérôme Ducros al piano, aquest favorit de l’afició local –el nou curs visitarà el Palau com a director d’orquestra– va demostrar com, en plena maduresa vocal, el seu olfacte artístic li ha permès allargar la carrera de manera brillant durant més de 25 anys i indaga l’últim lustre en el lied romàntic, lluny ara de les floritures barroques que el van fer famós.

Traient partit a un fraseig expressiu, a un intel·ligent ús dels reguladors controlant el fiato, al cantant li va costar d’escalfar la veu i mostrar-se còmode. Sí que va lluir una considerable projecció, però va mostrar zones dures i poc flexibles. Els dos extrems del registre van sonar sòlids, no així el passatge.

Notícies relacionades

Aarón Martínez, l’adolescent que fa art amb un boli Bic, estrena la seva primera exposició

Paula Bonet denuncia un nou atac a la seva galeria d’art després de l’absolució del seu assetjador

L’apartat vienès va incloure oblidables peces de Haydn i Mozart i es va mostrar més convincent en Beethoven (amb una de teatral Adelaide) i, sobretot, en Schubert, per obrir així la porta del romanticisme especialment amb lieder tan populars com Im Frühling i An Sylvia, tot i que va emocionar amb Litanei auf das Fest aller.

En un salt de mig segle, París va prendre forma en el recital amb obres de Fauré (les seves Cinc mélodies de Venise, el millor de la nit) i amb cinc peces més del veneçolà d’origen francès Reynaldo Hahn, algunes ja de ple segle XX amb un Jaroussky ben relaxat i oferint uns resultats esplèndids.