Més secrets, més mentides

L’aparent senzillesa del pla inicial de Mi única familia inclou una complexitat exquisida: un carrer, una casa, unes persones. Planificada al mil·límetre i millor escrita, l’última pel·lícula de Mike Leigh, un dels fars indiscutibles del cine britànic de les tres últimes dècades, està a l’altura dels seus èxits més importants: Indefenso (Naked) i Secrets i mentides. Aquest retrobament amb el seu millor cine –no rodava des del 2018– se sustenta en un text dur plantejat amb extrema fluïdesa, una composició equilibrada de cada seqüència i un treball actoral de gran altura.

Marianne-Jean Baptiste –un dels personatges clau de Secrets i mentides– no és la protagonista absoluta, però engoleix amb la seva força tot el que es posa per davant en aquest relat tan amarg com comprensiu. Interpreta una dona malcarada, enfadada amb la vida, vociferant i irada. Discuteix amb la caixera del supermercat i amb el dentista, amb el resignat marit i amb el fill, que sembla viure en un altre món. Només troba certa comprensió en la seva germana i les filles d’aquesta, i així es teixeixen una sèrie de trobades i desacords en els quals sense alçar més la veu que la protagonista, Mike Leigh ens tornat a explicar nous secrets i mentides de l’existència quotidiana.